El omeoprazol pot provocar malalties hepàtiques

 

Un estudi de la Universitat de Califòrnia a San Diego (Estats Units) ha revelat que els medicaments per combatre l'acidesa estomacal poden alterar determinats bacteris intestinals i promoure lesions al fetge que avancin cap a una malaltia hepàtica crònica.

Així es desprèn dels resultats d'un estudi, els resultats publica la revista 'Nature Communications', que va avaluar en ratolins i humans l'impacte que tenen els inhibidors de la bomba de protons, un tipus de fàrmacs àmpliament consumits per fins al 10 per cent de la població, i dels quals el més conegut és el principi actiu omeprazol.

"Els nostres estómacs produeixen àcid gàstric per la qual cosa, si s'interromp la seva secreció, pot canviar la composició de la microbiota intestinal i influir en el risc de malaltia hepàtica", ha assenyalat el professor de Gastroenterologia Bernd Schnabl, autor de la investigació.

En concret, han vist que la supressió de l'àcid gàstric promou el creixement del bacteri 'Enterococcus' a l'intestí i el seu desplaçament al fetge, on afavoreix la inflamació i l'empitjorament de la malaltia hepàtica crònica.

La cirrosi hepàtica és una important causa de mort a tot el món, mentre que el nombre de persones amb malaltia hepàtica crònica està augmentant ràpidament en els països occidentals, en part per la creixent prevalença de l'obesitat. No obstant això, s'estima que aproximadament la meitat de les morts per cirrosi estan vinculades amb el consum d'alcohol.

Per determinar les conseqüències de la supressió d'àcid gàstric en la progressió de la malaltia hepàtica crònica, l'equip de Schnabl va examinar models de ratolins que imitaven una malaltia hepàtica alcohòlica, una malaltia del fetge gras o un esteatohepatitis (inflamació al voltant del greix).

En cada un dels tres models van bloquejar la producció d'àcid gàstric per enginyeria genètica o mitjançant omeprazol, i van seqüenciar gens específics de microbis obtinguts a partir dels excrements dels animals, per tal de determinar la seva microbiota intestinal en cada cas.

MÉS PRESÈNCIA DE 'Enterococcus'

D'aquesta manera, van veure que quan els ratolins interrompien la seva producció d'àcid gàstric desenvolupaven alteracions en la seva flora intestinal. En concret, amb una major presència de bacteris 'Enterococcus'.

Uns canvis que, segons van constatar, van promoure la inflamació i l'aparició de lesions en el fetge que va derivar en un avanç de les seves malalties hepàtiques.

Per confirmar que va ser el 'Enterococcus' el responsable d'aquesta evolució, van utilitzar bacteris intestinals comuns, 'Enterococcus faecalis', per imitar el creixement excessiu observat i van veure, també en ratolins, que era suficient per induir una malaltia del fetge gras lleu i augmentar la malaltia hepàtica causada per l'alcohol.

Els investigadors també van avaluar aquesta relació entre aquests fàrmacs i la malaltia hepàtica en una cohort de 4.830 pacients diagnosticats amb alcoholisme, dels quals un 21 per cent (1.024) eren consumidors habituals d'inhibidors de bomba de protons mentre que un 15 per cinto addicional ( 745) ho havien estat anteriorment.

D'aquesta manera, van veure que l'ús d'aquests fàrmacs es vinculava amb majors concentracions de 'Enterococcus' en femta. I després de 10 anys, el risc de malaltia hepàtica alcohòlica en aquests pacients va ser del 20,7 per cent en els usuaris actius d'aquests fàrmacs, enfront del 12,4 per cent en els que no els havien pres mai.

Els investigadors conclouen que hi ha una associació entre l'ús d'aquests fàrmacs i el risc de malaltia hepàtica. No obstant això, encara no poden descartar la possibilitat que hi hagi altres factors encara no identificats que també influeixi en aquest risc.

A més, tot i que en el treball s'ha avaluat l'ús de l'inhibidor de bomba de protons més habitual, els autors creuen que són extrapolables a altres antiàcids que en major o menor mesura suprimeixin la producció d'àcid gàstric, de manera que "els metges han de reconsiderar l'ús d'aquests medicaments a menys que hi hagi una forta indicació mèdica ".