Les campanyes electorals s'adapten a les noves realitats ia les xarxes socials

|

Campana electoral cartells

Tradicional inici de campanya electoral


Les campanyes electorals han canviat de plantejament. La crisi a Catalunya, el Brexit, la victòria de Trump, la irrupció de Macron i les tàctiques de 'postveritat' han establert nous paradigmes polítics i noves formes de comunicar-se que afecten de ple a casa nostra.


Redlines i la Universitat Carlos III de Madrid han organitzat, amb el suport de La Fundació Cajasol, una jornada de debat en què han intervingut ponents de diversos tipus com Pablo Casado, Carolina Bescansa, Eduardo Madina i César Calderón. A més d'experts en enquestes com JJ Toharia (Metroscopia) i Narciso Michavila (GAD3) que han parlat sobre el nou paradigma de les xarxes socials i la tecnologia dins de la carrera electoral.


Redlines és una companyia fundada el 2014 per especialistes en comunicació, estratègia i acció electoral que es dedica a la consultoria política, corporativa i institucional. El seu director, César Calderón, ha obert la jornada demanant als assistents deixar enrere la idea de campanyes permanents: "les properes eleccions no es van a semblar a res que haguem conegut abans, i ja va sent hora de buscar pistes del que ens trobarem en el futur".


Durant la primera conferència s'ha debatut sobre l'ús de les xarxes socials, sobretot de Twitter, com a eina per elaborar les campanyes. Pablo Casado, vicesecretari de comunicació del Partit Popular, ha explicat el procés de democratització d'aquestes xarxes consisteix a tenir en compte "les propostes i decisions dels internautes". No obstant això, Carolina Bescansa, diputada per Units Podem al Congrés, ha emfatitzat que és primordial tenir un projecte de país i després comunicar-ho: "Si pensem que el que es construeix en les xarxes és la base de la nostra acció anem malament, això és màrqueting".


El debat ha estat completat amb les intervencions de Fernando de l'Erm, secretari de comunicació de Ciutadans i Óscar López, senador del PSOE, que han incidit en la professionalització de la figura del consultor polític i l'eficàcia del Whatsaap davant de qualsevol altra xarxa social.


La segona conferència ha destacat el paper dels marcs polítics i la seva deconstrucció. "Si aconsegueixes que l'òrbita política rondi al teu voltant tens l'èxit garantit", ha explicat Eduardo Madina, director de la Unitat d'Anàlisi KREAB Iberia. El tema de la crisi catalana ha saltat a sobre de la taula per exemplificar els populismes, "quan hem complert el somni eròtic de la socialdemocràcia és difícil bregar amb els populismes", ha reiterat Madina. Les últimes victòries electorals com la campanya del Brexit, la cursa de Trump contra la immigració hispana o la mateixa situació catalana han aconseguit deconstruir la realitat establerta. "Actualment, el que resulta versemblant és més potent que la veritat", ha destacat David Redolí, sociòleg i ex-president de ACOP. Davant d'aquesta situació generalitzada, Fernando Moraleda, ex-secretari d'Estat de Comunicació explica que "tenim un gran dèficit de comunicadors polítics".


Les claus per elaborar una bona campanya intenten adaptar-se a la realitat pura i dura. I com ha exposat Ignacio Varela, consultor polític, "es pot guanyar la campanya i perdre les eleccions".


COM SOBREVIURE A UN CANDIDAT?


Pedro Sánchez va renéixer de les seves cendres després d'aquell 1 d'octubre de l'any passat, Rajoy semblava sepultat després de rebutjar al Rei per conformar govern i Albert Rivera va ser boicotejat en 2009 per membres del seu propi partit: "En política sí que es pot sobreviure després d'estar mort", ha declarat Verónica Fumanal, politòloga.


D'altra banda, la periodista Ángela Paloma ha qüestionat la pregunta central del debat argumentant que no cal sobreviure, si no gaudir de la campanya. Com a argument principal, la periodista ha incidit en la presència de dones en política: "Les candidates han tingut nombroses dificultats i si no s'augmenta el nombre de dones en política no podrem arribar al món que volem construir".


ENQUESTES I ESCEPTICISME SOCIAL


Durant la penúltima ponència s'ha parlat del quid de l'exercici de crear enquestes alhora que del referèndum català. El president de Metroscopia, José Juan Toharia, explica les dificultats treball d'intentar reflectir científicament el que opina la població: "El problema és que tothom pensa que sap" el que la ciutadania pensa".


Ignacio Urquizu, diputat al Congrés, al fil de la poca confiança que causen les enquestes ha explicat que "la gent generalment no sap el que vol, però sí el que no vol". A Catalunya tots els factors que envolten l'independentisme pequen de fal·laços, "no ha faltat informació a Catalunya, ha faltat" voler veure "la realitat", explica Narciso Michavila, president de GAD3. "El tindrem molt complicat per encertar en les pròximes eleccions", confessa Michavila.


EL PAPER DE LES XARXES SOCIALS


L'última intervenció ha recollit el guant dels primers ponents. La contribució de les xarxes socials en una victòria electoral és important però encara no es considera la clau per arribar al Govern. Rafael Rubio, consultor polític, explica com aprofitar campanyes que triomfen en línia per extrapolar al paper i portar-les al món offline. Els últims ponents han ofert interessants trucs i consells per donar un bon ús a les xarxes socials durant la campanya. El periodista Carlos Hidalgo ha destacat que "quan els partits utilitzen el Bigdata han de lluitar contra la temptació de convertir-se en un Gran Germà" i J. Esteban Mucientes, especialista en màrqueting en línia, ha destacat la importància estratègica de desmobilitzar al contrari amb una pressió línia eficaç.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH