Catalunya som tots

Manifestants per la unitat d'Espanya i contra la DUI a Barcelona

Hi ha persones que són pacífiques, tranquil·les, deleguen en els seus dirigents i esperen d'ells que els protegeixin i compleixin tot allò que han promès en aquest llarg programa electoral pel qual han estat votats. Deia el polític centrista Agustín Rodríguez Sahagún que va ser ministre amb Adolfo Suárez, que "en aquesta vida cal ser solució, no problema." Frase molt il·lustrativa del que haurien de ser els governants de qualsevol institució i que és el que s'espera d'ells .

A Catalunya, els governants inclinats a l'independentisme han actuat amb un sectarisme impropi dels seus càrrecs. Quan aquests arriben a aquesta baula de la política deixen de ser membres de partits per convertir-se en governants de tota la ciutadania, els hagin votat o no, però no és així, com hem pogut comprovar.

Durant massa temps, aquesta premissa tan elemental ha estat enviada al calaix de la intransigència per part dels que governen, en qualsevol àmbit de l'administració. Mentrestant, els que no pensaven com ells han estat abandonats, menyspreats, i catalogats d'unionistes, o el que és pitjor: fatxes espanyolistes. Catalunya, com ho és Espanya, és plural, no hi ha un discurs únic, per sort. Però durant tot aquest llarg període de temps, aquesta part de la societat silenciosa o ¿silenciada? ha estat interpretada amb allò de "qui calla atorga". El tema no va per aquí. La prudència, la por han estat uns mals companys d'aquest viatge en una sínia sense control. D'això s'han aprofitat els dirigents ineptes d'aquest país anomenat Catalunya.

Però aquest diumenge, com fessin dies enrere, milers de catalans s'han manifestat al Passeig de Gràcia, amb banderes catalanes, espanyoles i europea. Era la gran part de la Catalunya plural, la real, la que conviu malgrat no pensar i actuar de la mateixa manera. Aquesta és la riquesa dels països democràtics i un dels grans valors que ha tingut la Catalunya inclusiva.

Aquests catalans s'han manifestat per mostrar que ells també formen part d'aquesta Catalunya que els Puigdemont, Junqueras i companyia han volgut marginar-los. Això sí, els han utilitzat quan parlaven en nom dels ciutadans de Catalunya, tot i saber que ells no estaven d'acord. "La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats". Ho deia un personatge entranyable que es deia Groucho Marx.

Els discursos de Paco Frutos i Josep Borrell, per la seva claredat, han estat el colofó a una manifestació pacífica i reivindicativa dels catalans que estimen Catalunya, però que també volen a Espanya, perquè una cosa no exclou l'altra. Volen que es sentin les seves veus i que es tinguin en compte les seves reivindicacions.

La gran manifestació de Passeig de Gràcia, ha de fer recapacitar a tots els polítics independentistes que Catalunya és plural i diversa. Aquesta és la seva riquesa, el seu patrimoni i la garantia que la democràcia i la convivència entre aquesta pluralitat ha de recompondre. "Catalunya som tots", com deia l'eslògan d'aquesta concentració pacífica.

La governança d'un país no ha de ser l'art de crear problemes amb les solucions dels quals es manté a la ciutadania en suspens.

Que aquesta setmana que s'inicia, el seny, el seny, el restabliment de la legalitat siguin els protagonistes. Les eleccions estan a la porta de la cantonada i han de servir, esperem a tots, per començar una nova etapa en què ningú aspiri a saltar-se les lleis perquè es creuen impunes.