Cuca Alonso
Recordo a Paco Sarasúa en aquells anys de la transició política com una figura, encara que no temorosa, sí inquietant. Era un comunista militant i poderós, un mosso alt i fort, de cap gran en el sentit físic i intel·lectual. Sabia que era el major de quatre germans, que estava llicenciat en la Comercial de la Universitat de Deusto, i que era regidor de l'Ajuntament de Gijón. I em preguntava com un noi format al viver de la ideologia jesuítica, podia pensar i procedir com un fidel seguidor de les idees de Marx. Llavors no el coneixia, però l'admirava amb certa prevenció; era un home molt atractiu.
Hi va haver anys en què el vaig perdre de vista, però vaig saber que s'havia casat amb la més guapa, Ana Cañedo, una nena bé, tan bé que els seus pares també militaven, però aquests en l'Opus Dei. Després va caure el silenci sobre la seva figura; s'havia anat a viure a Barcelona i algú va dir que s'havia passat al món empresarial.
Després de diversos anys, un dia del mes d'agost, en una tarda assolellada i festiva -no eren les cinc, hora taurina, sinó les sis-, a la plaça de toros del Bibio aparèixer Paco Sarasúa pletòric de vida i energia, amb la seva bellesa al costat. Quina parella més maca!, em vaig dir, al mateix temps que el meu olfacte periodístic em anunciava que allà podia trobar matèria per a una bona entrevista. La vaig fer i va ser el nus d'una grata i imperible amistat. Vaig deixar de banda totes les meves prevencions i em vaig rendir davant el seu caràcter obert i generós. Vaig saber entendre la seva antiga militància, la seva passió i la seva bondat. Paco Sarasúa és sobretot un home bo. Vaig descobrir la seva tendresa, la seva gràcia i el seu lliurament als altres. No hi ha favor que li demanés que no es desvivés per fer-lo realitat; és gentil, cavallerós i alegre. Avui li puc dir un amic de l'ànima. Paco, Paco ...
Cuca Alonso
periodista
Escriu el teu comentari