dijous, 17 de octubre de 2019

La quota basca s'aprovarà amb menys suports que mai

|

Rajoy Urkullu

Almenys un 10% de l'oposició rebutjarà la quota.


El Ple del Congrés aprovarà aquest dijous els projectes de llei de renovació del concert econòmic amb Euskadi i de la quota basca que el Govern del PP va negociar amb la Lehendakaritza.


Això sí, aquesta vegada tindrà menys suports que mai, ja que, per primera vegada, almenys un 10% de l'oposició rebutjarà el règim foral.


En concret, tant Ciutadans com la coalició valenciana Compromís han anunciat el seu vot en contra, fet que suposa un rebuig de 36 diputats.


APROVACIÓ GARANTIDA


Malgrat el 'no' de totes dues formacions, l'aprovació dels projectes de llei està garantida ja que, a més del PP i del PNB, a l'acord sumarà al PSOE, que governa en coalició amb els nacionalistes bascos, ja Units Podem.


Ciutadans i Compromís van rebutjar aquest tràmit exprés, però també hi va haver altres tres diputats que van optar per l'abstenció: el diputat valencià d'IU, Ricardo Sixto, en protesta pel retard en resoldre l'infrafinançament de la Comunitat Valenciana; Oskar Matute, l'únic diputat present de Bildu; i Pedro Quevedo, de Nova Canàries.


Després de la seva aprovació, el Congrés enviarà tots dos projectes al Senat, on es debatran i s'aprovaran definitivament en el Ple de la setmana que, previsiblement dimecres, segons han confirmat fonts parlamentàries.


EL REBUIG DE L'OPOSICIÓ


L'última vegada que el Congrés va avalar el finançament especial del País Basc va ser el 2014, quan es va renovar la Llei del Concert.


En aquella ocasió només van ser set els diputats que van votar en contra, és a dir, un 2% de l'hemicicle: els cinc d'Unió, Progrés i Democràcia (UPyD) i dos del PP, entre ells el llavors portaveu parlamentari del PP, Alfonso Alonso, encara que per error.


Cinc anys després, i en vigílies d'un debat de finançament autonòmic que de posicions molt aferrissades, el nombre de diputats de l'oposició que diran 'no' al concert ia la quota bascos es quintuplicarà, fins als 36 que sumen Ciutadans i Compromís.


Ciutadans va ser el primer a anunciar el seu rebuig al concert ia la quota bascos i va avançar que presentaria dues esmenes per intentar tombar, per considerar que "alimenten el greuge comparatiu" amb les comunitats de règim comú.


Les esmenes seran debatudes aquest dijous al Ple amb la participació del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, però seran rebutjades.


Donada l ' "especial naturalesa" del concert i la quota bascos, el Congrés no pot introduir modificacions en la seva redacció, és a dir, només es pot aprovar o rebutjar però no canviar parcialment.


Però els d'Albert Rivera no seran els únics que rebutjaran els projectes. També ho farà Compromís, si és el cas com a acte de "rebel·lia" contra el Govern.


1.300 MILIONS ANUALS


La llei quinquennal de la quota per als anys 2017-2021 fixa la fórmula de càlcul del que Euskadi ha de pagar a l'Estat, mentre que la Llei del Concert Econòmic recull diferents modificacions.


La xifra base de la quota serà de 1.300 milions d'euros anuals, però en cada exercici la quota líquida, el que en realitat pagui al País Basc, variarà segons els descomptes que s'apliquin per diferents conceptes i que no seran els mateixos d'un any a un altre.


Així, la xifra que es pagarà aquest any ronda els 945 milions.


Els dos governs van arribar al maig un acord després d'anys de desavinences sobre el càlcul de la quota, l'aportació que el País Basc fa a l'Estat pels serveis que aquest presta al seu territori més una contribució a les despeses generals.


Les diferències corresponien al període 2007-2016, així com al càlcul de les polítiques actives d'ocupació, les competències van ser transferides a Euskadi en 2010.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH