El 70% dels homes del Magreb descendeix d'un avantpassat comú que va viure fa 2.500 anys

Distribució dels subgrups E-M183 / UPF IBE

El 70% dels homes magribins descendeix d'un avantpassat comú que va viure fa uns 2.500 anys, segons un estudi d'investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt del CSIC i de la UPF .

L'estudi, publicat a 'Scientific Reports', s'ha basat en les dades genètiques de més de 200 voluntaris del nord d'Àfrica, Orient Mitjà i la Península Ibèrica, ha informat la UPF aquest divendres en un comunicat.

L'equip investigador liderat per Francesc Calafell i David Comas ha analitzat el cromosoma I, útil per estudiar els processos històrics i demogràfics del passat, en concret la variant E-M183, el llinatge patern més freqüent de la regió i un dels subtipus és present en el 75% dels homes del Magreb.

Després d'obtenir la seqüència completa del cromosoma Y de voluntaris nord-africans portadors de la variant E-M183, els científics han determinat l'antiguitat del llinatge en 2.500 anys.

"La datació d'aquesta variant ha estat controvertida per la comunitat científica, ja que investigacions anteriors suggerien un origen en temps del Neolític, fa 4.500 anys, o fins i tot el Paleolític, més de 12.000 anys enrere", ha dit Calafell.

Ha assegurat que aquesta data indica un "origen extremadament recent", sobretot si es té en compte la gran quantitat de persones que comparteixen el llinatge.

A causa de les successives migracions que ha presenciat, i influenciada també per la diversitat cultural, el nord d'Àfrica presenta una gran varietat genètica, i que ha estat poblada per diferents grups, com els fenicis, els romans, vàndals i bizantins, i conviuen els àrabs i els berbers.

HEGEMONIA ROMANA DE LA MEDITERRÀNIA

"Les nostres estimacions per a l'origen de la variant E-M183 coincideixen amb el final de la tercera guerra púnica, l'any 146 aC, quan Cartago va ser derrotada i destruïda, fet que va marcar l'inici de l'hegemonia romana de la Mediterrània", ha explicat la autora principal de l'estudi, Neus Solé.

Fa 2.000 anys, el nord d'Àfrica era una de les províncies més riques de l'imperi romà i l'E-M183 "possiblement experiment el creixement demogràfic resultant", ha ressaltat.

A més de la seva elevada freqüència al Magreb, la variant E-M183 s'ha trobat en les mòmies guanxes, que assenyala el nord d'Àfrica com a origen més probable de la població aborigen de les Illes Canàries.

Calafell ha sostingut que les dades i taxes de mutació indiquen que la variant va sorgir fa uns 2.500 anys al Magreb, que encaixa amb els patrons observats a la resta del genoma.