La Guàrdia Civil informa al jutge Llarena d'un centenar de 'escraches' independentistes davant l'1-O

|

Manifestaciu00f3n caserna guàrdia civil travessera

Concentració davant la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia, a Barcelona


La Policia Judicial de la Zona de la Guàrdia Civil a Catalunya ha inclòs en el seu informe del 15 de desembre remès al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena un annex sobre el centenar d ' "accions de desafecció" cap a l'Institut Armat per part de bombers de la Generalitat, estudiants, regidors de formacions com la CUP i grups de ciutadans descontents amb la seva actuació per fer front al 'Procés' i al referèndum l'1 d'octubre en compliment dels mandats judicials.


En el seu informe, la Guàrdia Civil comptabilitza 117 accions de grups independentistes contra la seva actuació a Catalunya des del passat mes de setembre: 61 a la província de Barcelona, 26 a Tarragona, 13 a Girona i 17 a Lleida.


En el document apareixen els coneguts episodis de escraches viscuts davant dels hotels de pobles de Barcelona com a Calella, però també en altres localitats com Vic, Manresa, Igualada, Canovelles, Reus, Tortosa, Girona, Figueres o Ripoll. Davant l'escalada de tensió, el Ministeri de l'Interior va resituar en altres instal·lacions als agents i va obrir procediments per rebre denúncies per aquests escraches.


La Guàrdia Civil identifica davant del jutge del Suprem les matrícules de quatre vehicles dels bombers de la Generalitat de Catalunya que, per exemple, el 3 d'octubre entre les 17.20 hores i les 17.53 hores "fan ús de les sirenes a manera intimidatori i desafiant cap als guàrdies civils i les famílies dels guàrdies civils passant per davant de l'aquarterament amb pancartes i cartells en els vehicles dels bombers ". Les pancartes, detallen, "feien referència al referèndum".


L'Institut Armat relata com menors d'edat i grups d'estudiants es concentren davant diferents instal·lacions per mostrar pancartes i proferir crits, de vegades de nit quan els agents descansaven. Senten consignen com "fora les forces d'ocupació", "independència", "feixistes" o "espanyol el qui no boti".


El 4 d'octubre, un grup d'independentistes es dirigeix a l'hotel del Bruc (Barcelona) on s'allotgen membres del GRS en "actitud extremadament hostil". Dos dies abans, el director de l'hotel "havia convidat a abandonar l'hotel" als guàrdies civils.


"INACCIÓ DELS MOSSOS"


És una cosa semblant al que passa a l'Hotel Vila de Calella, on l'informe assenyala que unes cent persones van bloquejar l'accés a un agent del GAR i que, "davant la inacció dels Mossos d'Esquadra", els agents de l'Institut Armat "van haver de obrir-se pas".


"Mentre esperaven, persones no identificades que es trobaven dins de la massa van llançar diversos gots, un dels quals va impactar sobre un guàrdia civil, que va haver de ser assistit en el servei d'urgències", assenyala sobre el que ha passat l'1 d'octubre a Calella , on a més "els panys de les portes dels vehicles oficials apareixen segellades amb silicona".


A Igualada, el 2 d'octubre a les 12.00 hores es convoca una concentració davant l'aquarterament de la Guàrdia Civil. Hi assisteixen membres uniformats de bombers d'aquesta localitat, que van amb "un camió de servei amb llums d'emergències posades i senyals acústics enceses, mentre un dels bombers grava l'aquarterament".


Les cassolades i pintades amenaçadores s'esquitxen per Catalunya després de l'actuació de la Guàrdia Civil --i la policia-- per complir amb el mandat judicial d'impedir el referèndum de l'1-O. "Visca la Terra Lliure", criden a Manresa el 3 d'octubre, amb grups d'independentistes al·ludint a aquesta organització terrorista. "Fora Guàrdia Civil" o "Policia assassina" són les consignes a San Pau.


PROTESTES D'ESTUDIANTS I PROFESSORS


A Tortosa (Tarragona), la Guàrdia Civil comptabilitza a 15 persones que protesten convocats per la CUP i el Casal Popular Paxampla. "Feixistes", "opressors", els criden a Valls a les 21.15 hores el 20 de setembre. El 2 d'octubre uns 200 estudiants dels IES de l'Ebre i Joaquin Bau, acompanyats de professors, entonen càntics a favor de la independència i contra la Guàrdia Civil. "Intenten penjar banderes independentistes a la porta de l'aquarterament", detalla l'informe.


A l'Hotel Gaudí de Reus es va dur a terme una protesta a les 00.00 hores del 2 d'octubre "amb intenció de no deixar dormir" als agents allà allotjats. Els pocs casos en què les autoritats locals criden a la calma també són esmentats, com va passar el 2 d'octubre en una concentració davant de la caserna de Sant Carles de la Ràpida.


En Mora l'Ebre el 3 d'octubre es concentren 2.000 persones amb 70 tractors. "Amb banderes estelades, entonen càntics a favor dels Mossos d'Esquadra com a protesta per l'actuació de l'1-O". "No tenim por" i "hem votat per ser lliures" són altres de les consignes més repetides.


L'informe de la Guàrdia Civil recull també les pressions que van patir els seus companys de la Policia Nacional. A més del cas de Pineda de Bar (Barcelona), van ocórrer altres escraches com el de l'hotel Gaudí de Reus, on es va llegir un manifest signat pels quatre grups municipals, segons relata l'Institut Armat.


AMENACES A HOTELERS


A Girona, un dels municipis amb més problemes va ser Figueres. A l'hotel Travé pernoctaven guàrdies civils i policies nacionals. Allà van 200 alumnes de l'IES Moner. El dia 2 és la CUP qui convoca una concentració "a través de xarxes socials". "La direcció de l'hotel va presentar un comunicat del desallotjament dels agents per al dia següent", asseguren.


A Salt, l'amo d'un hotel "comenta que ha rebut amenaces telefòniques per facilitar l'allotjament a membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat". El càmping de l'Escala és un altre dels llocs amb més pressions i a Ripoll la Guàrdia Civil aconsegueix identificar el regidor de la CUP Santi Llagostera Guel entre els que graven en vídeo una protesta davant la caserna en la qual es col·loquen "dues plaques del antic Institut Nacional de l'Habitatge amb simbologia falangista, així com un ram de flors".


El 25 de setembre, és a dir, dies abans de l'1-O, una concentració impedir a agents i les seves famílies sortir de l'aquarterament de la Seu d'Urgell (Lleida). En aquesta província també es documenten protestes d'estudiants, menors d'edat i l'ús de tractors davant de hotels on s'allotgen guàrdies civils. El 6 d'octubre a les 6.30 hores, es registren "llançament de taronges a la sortida dels cotxes del Cos de l'Hotel Real".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH