Menjar raïms és la tercera causa d'asfíxia en menors de cinc anys, adverteixen els experts per Cap d'Any

 

Davant la proximitat del Cap d'Any i la tradició de menjar els dotze raïms per donar la benvinguda al nou any, la Societat Espanyola d'Otorinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL-CCC) advertit que menjar raïms sencers -amb pell i pepitas- és la tercera causa d'asfíxia en menors de cinc anys, i, per tant, el 31 de desembre cal estar pendent a mitjanit davant el risc d'ennuegament entre els més petits.

"Aquesta fruita, per les seves qualitats quant a la seva forma i textura, pot provocar una obstrucció a les vies respiratòries i, si no s'actua de forma ràpida, pot arribar a provocar la mort", assegura el doctor Raimundo Gutiérrez Fonseca, vicesecretari general de la SEORL-CCC, qui reitera que, aquesta fruites "pot lliscar a la boca del nen de forma involuntària, sense ser mastegada, i actuar com a tap en les vies aèries, impedint la respiració".

Per això, recomana no donar-los als nens, sobretot als menors de cinc anys, els tradicionals dotze grans de raïm per donar la benvinguda al nou any o, si no, modificar la seva forma, tallant-les en diversos trossos, traient-li la pell i les llavors per, així, evitar un episodi d'aspiració.

La major part dels ennuegaments infantils es produeixen en nens menors de dos anys. "És en aquesta franja d'edat quan encara no tenen les dents desenvolupats, el sistema deglutori del nen és immadur i la possibilitat que una part d'un aliment o cos estrany passi a la via respiratòria és més alta", comenta.

Els especialistes alerten que el raïm no són les úniques responsables dels ennuegaments. "Entre els aliments, destaquen la fruita seca i, entre els objectes inanimats, les joguines o peces petites d'aquests, així com els globus, tots ells molt presents en aquestes dates", indica Gutiérrez Fonseca.

És més, els experts prohibeixen donar als nens menors de tres anys qualsevol tipus de fruit sec sense moldre i recomanen no fer-ho fins als cinc o sis anys, per l'alt risc que existeix de ennuegament i asfíxia.

En qualsevol cas, el més important és prevenir que ocorrin aquests episodis d'aspiració. Per a això, "és important evitar que accedeixin a cossos estranys o aliments no adequats per a la seva edat", assenyala.

QUÈ CAL FER DAVANT UN ENNUEGAMENT?

Si ocorre un ennuegament, en un primer moment pot ser que se solucioni sol gràcies a la tos originada per l'aspiració, en moltes ocasions és efectiva i aconsegueix expulsar el que la provoca l'obstrucció. De fet, aquesta última "pot ser efectiva, ja que es tracta d'un mecanisme de defensa per expulsar un objecte estrany", assenyala el doctor Gutiérrez Fonseca.

No obstant això, explica, "no sempre succeeix així i pot produir-se un deteriorament de l'estat respiratori que, de vegades, pot desencadenar en pneumònia, emfisema pulmonar, algunes infeccions o, fins i tot, la mort". Per tant, és important conèixer el que cal fer en el cas que una persona, i especialment els nens, s'ennueguin. Entre els símptomes més característics, hi ha la dificultat per respirar o la tos.

Si se sospita que el menor pot estar ennuegant amb alguna cosa, "el primer és acudir de forma immediata a un servei d'urgències, perquè un especialista en otorinolaringologia pugui valorar aquest risc, o trucar els serveis d'emergències perquè vinguin a la major brevetat possible", recorda.

Un cop a urgències, el metge li farà algunes proves, com una fibrolaringoscòpia, per valorar la via aèria superior; una auscultació pulmonar, que pugui evidenciar dades acústics com sibilàncies o altres alteracions; o una radiologia de tòrax que, de vegades, permet visualitzar la localització del cos estrany o les seves conseqüències pulmonars.

"En el cas de la broncoscòpia, es tracta d'una prova que requereix anestèsia general i no està exempta de riscos, de manera que la decisió de realitzar-la o no es basa en els elements de sospita sobre l'existència d'un cos estrany", comenta el doctor Gutiérrez Fonseca.