Un de cada quatre beneficiaris del Sistema de Dependència segueix esperant atenció

 

Les llistes d'espera afecten el 25% dels dependents

Una de cada quatre persones dependents a les quals se'ls ha assignat un servei o prestació en aplicació de la Llei per a l'Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència segueix sense rebre cap d'elles, segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat , Serveis Socials i Igualtat.

Així, de les 1.263.640 persones en situació de dependència que tenen reconeguda alguna prestació, hi ha 314.925 que no l'han obtingut encara, el 25 per cent, segons el balanç del Sistema d'Atenció a la Dependència, a 30 de novembre de 2017, que recull Europa Press.

Si bé aquesta llista d'espera, el que els experts anomenen, "llimbs de la dependència", ha baixat en l'últim mes, segueix estant per sobre de la dada de setembre. A l'octubre, per primera vegada en anys, pujava a 8.000 les persones desateses, fins a les 319.553.

Cal destacar que hi ha un total de 122.840 persones dels Graus III i II --grans dependents i dependents severs-- que no han rebut prestacions, i que representen al 14,4% d'aquest col·lectiu. Encara que han baixat en 1.760 persones respecte al mes passat, la xifra és superior a la de la llista d'espera de gener, quan aquesta llista d'espera de graus III i III no superava les 120.000 persones.

Pel que fa al Grau I --dependents moderats--, la plena implantació es va produir al juliol de 2015, en l'actualitat, a data 30 de novembre de 2017, el 46,5% d'ells, és a dir, 192.085 persones, segueixen a la espera de ser atesos.

CANÀRIES I CATALUNYA ACUMULEN LES MAJORS LLISTES D'ESPERA

Canàries i Catalunya són les comunitats autònomes amb les llistes d'espera més elevades, ja que les dues tenen a més del 37% dels seus dependents sense atendre. Els segueixen la Rioja (32,7%), Andalusia (32,1%) i Extremadura (27,3%). Totes elles se situen per sobre de la mitjana nacional, que és del 24,9%.

Molt a prop de la mitjana de tot Espanya es troba Aragó (24,8%), seguida de Cantàbria (22,5%), Madrid (21,8%), Navarra (20,9%), Castella-la Manxa i País Basc (ambdues 19%), Galícia (18,8%), Balears (17,7%) i Múrcia i Astúries (ambdues 13,5%).

Per la seva banda, Castella i Lleó no té pràcticament dependents sense atendre, ja que la llista d'espera és de tot just el 1,3%. També destaquen les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla (4%).

Pel que fa al nombre de serveis i prestacions econòmiques de cures en l'entorn familiar, l'informe mensual del Ministeri de Sanitat indica que arriben als 1,16 milions.

D'aquesta xifra, dues terceres parts corresponen a Serveis, 785.674, el que representa el 67,18% del total, mentre que a 31 de desembre de 2011 representaven el 54,6%, és a dir, s'han incrementat en 12,58 punts percentuals. D'altra banda, les prestacions econòmiques de cures en l'Entorn Familiar són en l'actualitat 383.775, 1 32,82%.

Pel que fa a la creació d'ocupació, s'ha produït un increment de 6.485 afiliacions de professionals de Serveis Socials respecte del mes anterior. Així mateix, l'evolució interanual, comparada amb el mateix mes de l'any anterior, novembre de 2016, presenta un augment de 20.644 noves afiliacions, 5,34%.