Forcadell serà diputada en el Parlament i defensa que ho presideixi algú sense processos judicials

|

Forcadell sortida Tribunal Suprem novembre 9

Forcadell no repeteix com a presidenta del Parlament



La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, anunciarà aquest dijous que no repetirà en el càrrec en la nova legislatura després de les eleccions del 21 de desembre i ha defensat que la rellevi algú que no tingui oberts processos judicials.


En roda de premsa en la cambra catalana, Forcadell ha defensat que la persona que tingui el seu càrrec "no tingui processos judicials oberts". "El nou president o presidenta del Parlament ha d'estar en disposició de defensar la institució".


Forcadell ha destacat que deixa la presidència del Parlament però continua en la vida política, i és que seguirà com a diputada d'ERC. "Considero que he tancat un cicle", ha assegurat.


"Deixo la presidència del Parlament, però no abandono la política en cap cas. Seguiré treballant per fer un país millor, més just, democràtic i lliure que tots volem i que estic segura que aconseguirem", ha recalcat.


"En un Parlament s'ha de poder parlar de tot, no em cansaré mai de dir-ho. Les persones que liderin aquesta institució ho han de garantir", ha defensat.

S'ha declarat "orgullosa" per no cedir i mantenir-se "ferma" per garantir el "debat lliure en aquest Parlament" i "preservar la sobirania del Parlament".


Ha afegit que la decisió de no repetir com a presidenta és personal i no té res a veure amb altres qüestions, i ha deixat clar així que comença un nou camí com a diputada, amb una responsabilitat diferent però "amb la mateixa força i voluntat de servei públic".


L'anunci de Forcadell es produeix el mateix dia en què declaren davant el Tribunal Suprem els empresonats Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.


PERFIL: LA PRESIDENTA QUE VA AVALAR DECLARAR LA REPÚBLICA


Nascuda a Xerta (Tarragona) el 1955, establerta a Sabadell (Barcelona) i militant d'ERC, la seva carrera política es va desenvolupar en l'anonimat com a regidora en aquesta ciutat de 2003 a 2007, i en 2012 es va posar al capdavant de la recentment creada Assemblea Nacional Catalana (ANC), que es va convertir ràpidament en una organització amb gran influència en el procés sobiranista.


L'ANC pilotada per ella va organitzar la multitudinària manifestació de la Diada de 2012, la primera gran marxa que va reclamar la independència i que va suposar l'inici d'uns 11 de Setembre marcats per les mobilitzacions a favor d'un Estat català.


Des de l'entitat va buscar influir en el procés sobiranista des del primer dia, com quan, setmanes abans de la consulta del 9 de novembre de 2014, va exigir el Govern que no donés cap pas enrere a l'hora de convocar a la ciutadania: "President, posi les urnes".


Va deixar de presidir l'ANC  la primavera de 2015, en esgotar el mandat que fixen els estatuts de l'organització, i, quan semblava que passava a un segon pla de la línia política, va rebre una oferta que li aupó de nou al focus polític i mediàtic.


El llavors president de la Generalitat, Artur Mas, li va oferir ser la número 2 de JxSí a les eleccions catalanes de setembre de 2015, situada en la llista després de Raül Romeva i per davant de la llavors presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals.


Després de vèncer JxSí les eleccions, va ser proposada com a candidata a presidir el Parlament i, després d'aconseguir els suports per ser investida, el seu primer discurs en la Camba va acabar amb una frase que llavors va generar impacte: Visca la república catalana!".


Allí es va inaugurar una legislatura convulsa amb múltiples contenciosos amb el Tribunal Constitucional i també amb diverses querelles en contra seva que li han portat a declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i davant el Suprem (TS), dos processos encara en marxa.

Ple parlament 1


Ple del Parlament de Catalunya


El punt àlgid va arribar el 27 d'octubre de 2017, quan, en contra de l'opinió dels lletrats i dels grups de l'oposició, va avalar que la Cambra debatés i votés la declaració de la República, la qual cosa després va desencadenar la intervenció de la Generalitat i del Parlament des del Govern central.


Als seus detractors sempre ha replicat que, com a presidenta, no podia permetre que el Parlament actués com a "òrgan censor", és a dir, que la Mesa que ella liderava fora la responsable de vetar que alguns temes polèmics arribessin a debatre's en la Cambra.


També ha buscat que el seu mandat fos el de la transparència i el de la reforma horària: va impulsar un registre pels lobbies que volen influir en l'activitat parlamentària, i va comprimir l'horari dels plens perquè no acabessin molt trigui i poder compatibilitzar la vida laboral amb la familiar -cosa que no sempre es va aconseguir, ja que alguns plens polèmics van acabar de matinada-.


Llicenciada en Filosofia i en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és catedràtica d'Ensenyament Secundari, i va treballar com a assessora en llengua i cohesió social en la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat.


Seguirà en política, ja que manté l'escó que va aconseguir en ser la candidata número 4 d'ERC en la llista per Barcelona en les passades eleccions, en la qual es va bolcar en la campanya dels republicans per defensar a ERC com a "vot útil" per frenar l'aplicació del 155.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH