El TS absol el ginecòleg Carlos Morín de vuit avortaments il·legals però manté 18 mesos de presó

 

Carlos Morín i la seva dona durant el judici, a primera fila

La Sala Segona del Tribunal Suprem (TS) ha rebaixat la condemna al ginecòleg Carlos Morín a absoldre'l de vuit dels 11 avortaments il·legals pels quals va ser condemnat per l'Audiència de Barcelona, encara que la pena seguirà sent de 18 mesos de presó, ha informat l'alt tribunal en un comunicat.

Així, el Suprem ha condemnat a 18 mesos de presó per tres delictes  d'avortament il·legal el doctor Carlos Morín Gamarra, propietari de dues clíniques ginecològiques de Barcelona, i al psiquiatre Pascual Javier Ramón Mora, com a autor i cooperador necessari, respectivament, segons publica 'La Vanguardia '.

La Sala estima parcialment el recurs de tots dos i els absol de vuit delictes d'avortament il·legal pels que havien estat condemnats per  l'Audiència de Barcelona el juny de 2016, en entendre que no hi ha proves "prou contundents" que les intervencions d'interrupció l'embaràs es van produir fora dels supòsits permesos per la llei.

No obstant això, el tribunal puntualitza que la pena màxima seguirà sent de 18 mesos, ja que la sentència de l'Audiència de Barcelona, tot i condemnar a 11 penes de sis mesos de presó, ha especificat que, "en aplicació de la regla de l'article 76.1 del Codi Penal, la pena no podia excedir del triple de la imposada pel delicte més greu, fixant en aquest cas la de 18 mesos".

Així mateix, el Suprem rebutja el recurs de la Fiscalia, que demanava la condemna per altres cinc casos d'avortament que, segons afirmava, s'havien practicat també sense el dictamen psquiátrico de les pacients, i per delicte de falsedat en relació a altres tres casos, en entendre que es van realitzar en períodes de gestació superiors a l'autorització concedida per l'Administració a les clíniques del doctor Morín.

TRES CASOS

La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Ana Ferrer, confirma l'existència de delicte en tres casos, en entendre que hi ha prova suficient de la defectuosa o insuficient elaboració del dictamen psiquiàtric, ja que les declaracions de les testimonis, que van negar haver estat examinades per psiquiatres, resulten corroborades per altres circumstàncies.

En el primer cas, la pacient havia estat diagnosticada d'un trastorn adaptatiu de personalitat que no es va fer constar en l'informe psiquiàtric; mentre que en els altres dos es tractava de supòsits de malformació.

L'alt tribunal creu que en no constar les dades en el dictamen mèdic psiquiàtric de Pascual Ramón Mora "permet inferir d'una manera lògica i racional que, certament, tal com van declarar els testimonis, no van ser examinades per cap psiquiatra i que, per tant , l'elaboració de l'informe en qüestió o va ser simulada o va ser defectuosa".