Boadella pren la davantera a Puigdemont

Clemente Polo
Catedràtico de Funaments de l'Anàlisis Econòmic de la Universitat Autònoma de Barcelona

Albert Boadella, president de Tabarnia a l'exili


Tabàrnia, el nou elixir i antídot (apliqui només si rasca o fa mal) contra atacs severs d'independència, es va presentar en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona el dimarts 16 de gener davant una nodrida representació de mitjans nacionals i internacionals (TV3 , RAC1, La Vanguardia, Vilaweb, etc.) de comunicació. El flamant portaveu de la plataforma, Jaume Vives, es va guanyar justa fama a les xarxes socials amb els seus improvisades locucions de revetlla des de la terrassa al carrer Balmes, i ara es prepara per desarmar les hordes vociferants de falçs i botifarres que tant espant han provocat entre les empreses.


RODA DE PREMSA


López Alegre, conegut comunicador i analista de la realitat política, va actuar com a mestre de cerimònies. A manera d'introducció, va explicar que Tabàrnia neix amb l'objectiu de coordinar grups que han aparegut en les xarxes als últims mesos per donar veu als ciutadans que havien estat silenciosos i silenciats fins ara. No pretén esdevenir un partit polític ni tampoc substituir a altres associacions -els representants havien estat convidats a l'acte-, sinó mantenir viu l'esperit dels catalans que la tardor passada van inundar els carrers de Barcelona i van posar en ridícul als dirigents secessionistes que es s'arrogaven fins a aquest moment el monopoli de parlar en nom del 'poble' de Catalunya. "El poble Tabernés -va concloure- ja no serà l'actor passiu que mira com es destrossa Catalunya" mentre arruïnen el seu teixit econòmic.


Va prendre a continuació la paraula, Jaume Vives, portaveu del moviment, per a qui Tabàrnia com a fenomen mediàtic i social ha tornat "l'esperança a centenars de milers de catalans i espanyols... que han viscut durant molts anys clandestinament", amb discreció per evitar represàlies, però que s'han posat en peu cansats que "amb els nostres impostos s'hagin finançat organitzacions que promouen l'odi" entre veïns i han posat en perill "la normalitat empresarial i laboral". Per fi, el poble ha despertat i Tabàrnia es presenta com l'aglutinador de "tots els catalans disposats a frenar l'amenaça de l'independentisme". Som aquí -va dir- per convertir-nos en "el mirall on es vegi reflectit l'absurd dels arguments" independentistes i ha advertit que "arribarem fins on calgui arribar" per "recuperar la veritable història de Catalunya" i la normalitat laboral i econòmica i per donar suport a la modificació de la llei electoral. Va anunciar el portaveu la intenció de convocar molt aviat una gran manifestació i va reafirmar el seu compromís de que els catalans, són espanyols i europeus i "no permetrem que ens facin fora de la casa que és la nostra casa".


EL PLAT FORT


Des que es va acomiadar amb el seu llibre "Adiós Cataluña" a bord d'una oreneta fa una dècada, en comptades ocasions s'havia prestat Boadella a aparèixer en públic si més no de forma virtual a Catalunya. El més notori dels impulsors de Ciutadans -alguns el recordaran en la presentació del segon Manifest de la plataforma Ciutadans al teatre Tívoli el 4 de març de 2006- es va veure compel·lit a abandonar la seva llar, proscrit pel totpoderós govern de la Generalitat i seu entramat mediàtic, i assetjat per les hordes de 'matoncillos' que l'insultaven al carrer i l'assetjaven a casa. En un règim totalitari, es comprèn perfectament que algunes persones decideixin exiliar-se per evitar represàlies o senzillament per viure sense haver de mesurar les paraules. El terrible de l''exili' de Boadella -no és l'únic cas- és que un ciutadà de la UE hagi d'abandonar Catalunya per portar una vida normal.


Catalunya no és irrespirable, com va afirmar amb generositat Boadella en iniciar la seva intervenció telemàtica com a president a l'exili de Tabàrnia, sinó un autèntic infern social i cultural per a tots els que no comparteixen el reguitzell de bajanades que conformen el credo secessionista: Catalunya és el bressol de la democràcia; els catalans hem estat oprimits durant segles; la democràcia espanyola és de baixa qualitat; la justícia està polititzada a Espanya; les lleis que prometo acatar són injustes i és legítim saltar-me-les; els corruptes confessos, els sediciosos i els malversadors no poden ser jutjats ni condemnats a Espanya; la immersió lingüística cohesiona la societat catalana; Espanya ens roba; els impostos meritats a Catalunya han de beneficiar exclusivament els catalans; la república és el bàlsam de Fierabrás; etc. I si t'atreveixes a aixecar la veu contra aquests dogmes de parvulari -potser això expliqui el seu gran èxit entre docents d'infantil i primària- t'exposes a ser titllat de mal català i antidemòcrata i fins i tot de perillós 'feixista'.


Aquesta és la raó per la qual Boadella va iniciar la seva al·locució amb un "Ciutadans de Catalunya: no soc aquí", donant-li la volta al famós salutació de Tarradellas, perquè com va assenyalar el còmic en el seu adéu "aquí hi ha un problema de llibertat". Llàstima que passés inadvertit per a González, Aznar i Zapatero i ara per Rajoy i Sánchez. Potser els aniria bé passar una temporadeta per 'aquí', anar a un concert de Nadal o una reunió de l'AMPA; o suportar la broma d'un company de treball que graciosament et xiuxiueja a cau d'orella "no et preocupis, et donarem el passaport" -vull creure que no es referia al passaport que donaven els comitès de milícies antifeixistes de Companys-; o, en fi, suportar com et increpen vianants i automobilistes quan et veuen retirar llacets grocs de plàstic col·locats en baranes, bancs i arbres, com si la ciutat fos seva, i nosaltres ciutadans de segona als quals només ens cal acatar en silenci les seves mamarratxades.


XII LEGISLATURA


Va arrencar la nova legislatura amb el mateix to aspre i desafiant que va acabar l'anterior. Maragall El Vell, elegit president de la Mesa d'edat, va donar curs a la seva "acumulació d'indignació davant de les agressions que vivim cada dia" i va continuar la seva llauna reclamant la presència del govern cessat i retraient a l'Estat voler humiliar els catalans, impedint-"construir el país nou, just i digne que volem ser". En el limitat univers 'maragallià', els que no ens hem sumat a aquesta formidable "acció col·lectiva d'una part molt significativa d'aquesta societat" no existim i resulta inútil explicar-li que no ens humilia la intervenció de l'Estat democràtic sinó gent que, com ell, exalta als colpistes.


Seguint el guió, Torrent (ERC) va ser elegit president del Parlament amb 65 vots (inclosos els dels tres diputats empresonats) i JxCAT i ERC es van assegurar la majoria de la Mesa que ha d'adoptar una decisió clau en els pròxims dies. En el seu breu discurs sense al·lusions a la fallida república, Torrent es va comprometre a defensar el dret de participació de tots els diputats (inclosos els empresonats i pròfugs) i va fer una trucada, sense renunciar als seus principis, a la democràcia, al respecte i a la convivència. Tant de bo no s'equivoquin els que han volgut veure en aquestes paraules una indicació que aquesta legislatura podria ser més moderada que la precedent, i no una estratagema abans de desempolsar de nou la falç republicana. De moment, el partit de Junqueras ha accedit que Puigdemont es presenti a la investidura i ara haurà de decidir si, contravenint l'informe dels lletrats de la Cambra, accepta la investidura telemàtica, contradient el desig expressat per Torrent de tenir un "govern efectiu". És clar que tampoc pot descartar-se que Puigdemont aparegui per sorpresa a l'hemicicle disfressat de 'mosso d'esquadra'. Abans del 31 tindrem la resposta.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH