El permís de paternitat de dues setmanes no augmenta la seva participació en la criança, segons un estudi

 

El permís de paternitat no augmenta la participació en la criança

Els pares en permís de paternitat de dues setmanes no van augmentar la seva participació en la criança dels fills, segons un estudi que ha analitzat els efectes d'aquesta mesura sobre la natalitat i el mercat laboral després que s'aprovés a Espanya el 2007, i sense contemplar encara la reforma de gener de 2017.

La introducció de les dues setmanes de permís -del tipus "usar-lo o perdre'l" - van augmentar la taxa de gaudi dels homes d'aquest tipus de llicència en un 400%, en comparació amb la mitjana abans de la mesura legislativa, i amb major ús en els pares amb més formació, ha explicat en un comunicat aquest dimarts la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que ha elaborat l'estudi al costat de la de Barcelona (UB).

El permís va retardar la fecundació i va reduir els naixements en un 15%, una disminució de la natalitat que va afectar principalment a persones sense formació universitària i dones majors de 35 anys, segons les autores, la investigadora vinculada al Departament d'Economia i Empresa de la UPF i la Barcelona GSE Libertad González, i la professora de la UB i investigadora de l'Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC) Lidia Farré.

Han considerat que la caiguda de la natalitat està impulsada per la decisió de posposar la criança dels fills entre les parelles grans, i pot estar motivada pel potencial augment del cost en la criança dels fills com a resultat de la participació dels pares amb permís de paternitat, i en el retorn anticipat al treball de les mares.

IGUALAR DURADA DEL PERMÍS

Les autores sostenen que igualar la durada del permís dels pares per a tots dos sexes "podria tenir un efecte més notable en la divisió de les tasques" de cura, alhora que alerten d'efectes no desitjats sobre la natalitat, preocupants en països amb una taxa baixa, com Espanya, i proposen la possibilitat d'introduir altres polítiques, com ara la cura infantil subsidiat.

El permís va augmentar un 11% la probabilitat d'ocupació de les mares poc després del naixement del nadó -encara que només en el cas de les persones amb formació baixa-, a més de reduir els incentius per a estar de permís no remunerat perllongat, mentre que en els pares no es van detectar canvis laborals notables.

"Aquests efectes a curt termini no es materialitzen en canvis a llarg termini en l'ocupació de les mares ni en la participació dels pares en la criança".

La metodologia utilitzada es basa en un disseny de regressió de discontinuïtat per quantificar els efectes de la introducció del permís paternal, i utilitza fonts l'Enquesta de Població Activa, dades de la Seguretat Social (Mostra contínua de vida laboral), informació sobre resultats i estatus laborals, i registres de certificats de naixement.

Farré i González han considerat que, segons suggereixen els resultats, pot haver-hi "un marge limitat" d'intervenció pública per alterar les normes socials o culturals que regeixen la persistent divisió de gènere en les tasques domèstiques, i cal investigar més per identificar la combinació adequada de polítiques familiars per tal d'aconseguir la plena igualtat de gènere en les tasques de cures i en el mercat de treball.