El president del Parlament i el seu llaç groc

Carmen P .Flores


Roger torrent erc

Està clar que quan els partits polítics es presenten a les eleccions tenen el seus programes  electorals -no sempre ho cumplen- i suposadament la ciutadania els atorga el seu vot pel mateix, en els temps actuals, són altres paràmetres els que regeixen el vot, com es ha pogut comprovar recentment.


Els càrrecs institucionals, cas del president del Parlament, és el representant de tots, no d'una part. Això hauria de ser, però la teoria no sempre es compleix amb la pràctica. Exemple el tenim en el estrenat president de la segona institució de Catalunya, Roger Torrent.


Ara, com a càrrec institucional, hauria de tenir sentit de país, i no de partit, fet que no es correspon amb la seva actitud més que partidista. Que el president del Parlament porti penjat a la solapa de la jaqueta el llaç groc, no és un signe que les coses vagin a canviar, sinó és la continuïtat d'una política suïcida i excloent. ¿On està la visió de país ?. Qui pensa, a hores d'ara, en tornar a la normalitat institucional i seguir lluitant per Catalunya ?.


Ja està bé dels personalismes d'alguns polítics que estan per sobre dels interessos generals i el sentit de la responsabilitat que s'esperen d'ells. Ja està bé de seguir marejant la perdiu i tornar de nou al punt de partida. Però no els fa vergonya aquesta situació ?. En els xocs de trens sempre se surt malparat ia Catalunya s'està pagant molt cares les accions irresponsables d'una determinada classe política i la passivitat d'una altra.


El president del Parlament, l'únic que ha de portar en la seva jaqueta és la insígnia de la instución que representa, la resta sobra, és innecessària, impròpia del càrrec i excloent, així de clar, li agradi o no.


Roger Torrent apuntava en el seu Twitter "Avui he fet la meva primera visita institucional a Sant Vicenç dels Horts per inaugurar la 1a Mostra Internacional de Pastisseria. Un sector on tradició i innovació no es miren amb desconfiança, sinó amb voluntat d'avançar juntes. En política aquesta recepta és igual de vàlida ", per afegir a continuació que" També he pogut parlar amb la Neus, el Lucas i Joana, la dona i els fills de @junqueras. Estan forts i esperançats que en breu es farà justícia i podran tornar a tenir Oriol amb ells ".


Ningú dubta i la seva actitud ho està confirmant que el president del Parlament parla de , d'independència, de presos polítics i de donar suport a la investidura de Carles Puigdemont, sense tenir en compte les lleis. Si va a continuar per aquest camí, està jugant amb foc i ja se sap el que passa. El dolent de l'assumpte és que els que paguen les conseqüències dels seus actes són tots els ciutadans, els que opinen com ell i els que no tenen res a veure. Queden poques dates per conèixer un altre capítol de saltar-se la legalitat.


Deia Molière que "No és només pel que fem, sinó també pel que no fem, que som responsables".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH