Cercles independentistes llancen campanyes de boicot als productes de fora de Catalunya

 

Zara s'ha vist assenyalada per retolar els seus articles en castellà

Una de les últimes iniciatives llançades des de l'entorn independentista és la crida a realitzar boicot a productes espanyols, instant els ciutadans a consumir productes exclusivament fabricats i elaborats a Catalunya. Així mateix s'insisteix en el boicot a les empreses que van traslladar la seva seu fora de Catalunya després de l'estiu passat.

Així, segons publica aquest dissabte el diari digital 'El Confidencial', l'últim missatge sobre aquesta qüestió proposa no comprar maduixes de Lepe, la primera campanya de recollida comença ara, i esperar unes setmanes per poder consumir les que es cultiven a la comarca del Maresme, que es produeixen una mica més tard. Un dels comunicats detalla que cal fer una campanya de no comprar el maduixot de Huelva, '' així els tornem els a per ells oé, oé ".

Les campanyes de boicot es posen en marxa en cercles petits, mitjançant consignes llançades per militants conscienciats, encara que en comptades ocasions s'articulen a través de webs de perfil netament independentista.

GUIA DEL CONSUMIDOR ACTIU CATALÀ

El reportatge explica que s'ha posat en marxa una 'Guia del consumidor actiu català', el promotor assenyala les seves intencions: "Jo exerceixo el meu dret a votar en cada procés electoral i cada dia 'vot' a favor o en contra d'alguna cosa quan compro , o no, qualsevol producte o servei ". La guia "contempla molts aspectes de l'empoderament ( 'empowerment') del consumidor i el consum holístic i 'Mindful'. No és una crida a exclusiu, sinó a inclusiu. Inclusiu per potenciar el nostre teixit productiu. És una crida a 'potenciar' el consum de 'certs' productes de 'certes' empreses catalanes i 'certs' comerços catalans ".

En aquest fòrum es donen instruccions per a 'llegir' les etiquetes dels productes amb l'objectiu de conèixer on han estat fabricats. "No és preferible comprar un cava d'un petit celler amb seu a Catalunya que el d'un celler que hagi traslladat la seva seu fora de Catalunya? (...) Suggereixo que prioritzem aquell producte fabricat i produït a Catalunya (...) Suggereixo que prioritzem comparar al petit productor o proveïdor per sobre de la gran multinacional (...) Suggereixo no premiar les entitats que han canviat recentment la seva seu social fora de Catalunya. Una manera immediata i fàcil d'actuar és tancar comptes bancaris tradicionals en què es paguen comissions per obrir comptes en bancs en línia que no cobren comissions (hi ha diversos) (...) Suggereixo no comprar certa premsa, la qual Unamuno deia fa 110 anys 'aquesta porca premsa madrilenya' (...) Suggereixo evitar visitar, esmentar o remetre a la web d'aquesta porca premsa madrilenya (...) Suggereixo que no vegis la televisió que combrega amb aquesta porca premsa madrilenya (...) Suggereixo que primemos l'ús del català en els productes o serveis. ¿ No és preferible escollir el producte etiquetatge en català? No és preferible que t'atenguin en català? (...) Suggereixo evitar comprar loteria nacional (o participacions d'empresa, és l'impost que paguen els que no saben gairebé res de matemàtiques i estadística (...) Triem de forma conscient on vam comprar: en quina botiga de queviures, en què supermercat, en què hípers , en què farmàcia, en quina botiga de roba, en què ferreteria, en què gasolinera ... ", diu l'impulsor. i rasa després:" Aquesta és una guia de 'resistència', pacífica, democràtica, d'impacte real i immediat ".

BOICOT O CONSUM DE PRODUCTES DE PROXIMITAT

La interconnexió del mercat català amb el de la resta d'Espanya és evident i un boicot sense més suposaria conseqüències negatives. Per això s'argumenta aquesta acció amb la crida a consumir productes de proximitat amb fins ecologistes i d'estalvi energètic i de costos.

No obstant això, per les xarxes, circulen llistes de pastes de dents, anteposant 1 fabricada a Catalunya a una altra molt coneguda fabricada a Madrid, per exemple. El mateix cal dir per a rentavaixelles, sabons, escumes d'afaitar i gels, col·lutoris, cafès, llets (de les que es recomanes 3 marques en detriment de la resta que hi ha al mercat o de les marques blanques), cerveses, vins (hi ha una dotzena de denominacions d'origen a Catalunya) i pizzes. Evidentment, en les comunicacions detallen exactament les marques que no s'han de comprar.

Així mateix, es recomanen determinades cadenes d'alimentació perquè els ciutadans comprin en elles, en detriment d'altres considerades "espanyolistes". Fins i tot es citen a empresaris que van a les manifestacions independentistes per animar que es comprin els seus productes.

Una de les campanyes més venjatives és la que ofereix la "llista per no oblidar" conformada per les empreses que van traslladar la seva seu fora de Catalunya i que encapçalen entitats bancàries i companyies d'assegurances. Tot i que, segons afirmen els seus impulsors, "L'autèntic boicot és el de les coses cares. Aquestes factures de llum, gas, Internet, assegurances ... el cobrament de la pensió, la nòmina ... un sol ciutadà pot pagar entre 500 a 1000 euros a l'any a una mútua. el mateix pel gas o l'electricitat. Mil clients menys poden suposar un milió menys de facturació. Si ho fan 50.000, ja que 50 milions ... I sempre, sempre, sempre, quan preguntin el motiu de per què rescindeixen el contracte o el servei, cal dir pel canvi de seu".

La campanya inclou també una llista negra de fins a 38 empreses entre les que hi ha bancs, asseguradores, empreses d'alimentació, d'electrodomèstics, de roba, cerveseres, de serveis, restaurants o automobilístiques. Però crida l'atenció que, en alguns cercles recomanen no boicotejar productes espanyols, de moment, però sí començar pel boicot als 'botiflers'.

FAMOSOS I EMPRESARIS

La cuinera Ada Parellada i l'actor Toni Albà han protagonitzat i patit sengles accions de boicot per la seva antiespanyolisme declarat. La primera, després d'organitzar al seu restaurant un sopar solidari en suport dels 'presos polítics' a principis de gener. En webs com TripAdvisor, Facebook o Google van aparèixer comentaris crítics amb la iniciativa i trucades a no anar al restaurant de Parellada. Segons la pròpia restauradora, el boicot, al final, és un 'bumerang' contra els seus impulsors, ja que van començar a ploure reserves.

Per la seva banda, el còmic Toni Albà va denunciar a primers d'any una campanya per boicotejar el restaurant Cuina de Mar, que regenta a Vilanova i la Geltrú. Recentment, va estar en el centre de la polèmica per haver dit "mala puta" a la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas. Dimarts que ve haurà de declarar davant del jutjat en estar imputat per injúries a la jutgessa Carmen Lamela, la qual va empresonar a mig Govern català.

Segons indica 'El Confidencial', la passada setmana, hi va haver un altre episodi d'enfrontament que té com a protagonista a la multinacional Zara, propietat del gallec Amancio Ortega i gens sospitosa de ser 'espanyolista'. Però a l'independentisme li ha fet mal que canviés els rètols de la seva cèntrica botiga al Portal de l'Àngel. Allà, les indicacions estaven només en català i anglès, de manera que hi va haver queixes de clients i se li va afegir també la retolació en castellà.

Davant d'això, la Plataforma per la Llengua ha denunciat davant l'Agència Catalana de Consum a la marca perquè les etiquetes dels seus productes "només estan en castellà, al costat de moltes altres llengües que no són el català". Aquesta plataforma, que fa dos anys va denunciar a El Corte Inglés, compta amb més de 15.000 socis i diu haver-se consolidat com l'entitat de referència de la societat civil en temes de llengua. Aquest curs, la Plataforma va repartir 4.000 agendes en català a alumnes aragonesos per fomentar el català a la franja que divideix Aragó de Catalunya i que reclamen els independentistes. L'entitat no preveu el castellà a la seva web, que només es pot llegir en català, occità i anglès.

El reportatge assenyala que una de les seves últimes campanyes porta per lema 'Aturem el 155', en què acusa l'Estat espanyol de la "ocupació il·legítima de les institucions catalanes" i que té interès a "limitar la presència de la llengua catalana a tots els costats i, particularment, en organismes oficials i en l'Administració ". Per demostrar-ho, recorre a un informe de 111 pàgines elaborat acabat el juny de l'any passat (quan encara no s'havia aplicat l'article 155) en el qual revisa les actuacions de tots els ens públics (inclosos el Banc d'Espanya, l'AEAT, la Casa Reial, la moneda, els discursos oficials, el DNI, els visats per a estrangers, la Justícia militar, el registre mercantil, els símbols en teclats d'ordinador o l'edició de llibres) que conclou que Espanya "és l'únic dels Estats de la UE que no ha reconegut una llengua pròpia de les dimensions i la vitalitat del català com a llengua oficial d'Estat al mateix nivell que qualsevol altra, en aquest cas el castellà ".

L'octubre passat, el president de la Plataforma, Òscar Escuder, va encapçalar una delegació a Estrasburg per denunciar davant les institucions europees la vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants, així com la vulneració de drets civils i polítics, la 'repressió' de l'Estat espanyol contra el 'Procés', la detenció de càrrecs públics i l'empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents de l'ANC i d'Òmnium Cultural.