El Suprem decidirà dimecres sobre els recursos contra l'adjudicació d'ATLL a Acciona

|

Deszalinizadora atll

Planta deszalinizadora d'ATLL


El Tribunal Suprem (TS) fallarà aquesta setmana sobre el litigi per l'adjudicació de la gestió d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), que la Generalitat va adjudicar el 2012 per als següents 50 anys a un consorci liderat per Acciona i el banc brasiler BTG Pactual, que va pagar 1.000 milions d'euros per això, i que ha estat impugnada per Agbar, l'única competidora en el concurs.


Tal com adelentaba Catalunya Press , per al dimecres està fixada la votació i la decisió dels recursos de cassació que s'estan valorant al TS, com va explicar el president d'Agbar, Àngel Simon, aquesta setmana en una conferència al Cercle d'Economia, en la qual es va mostrar convençut que l'alt tribunal els donarà la raó i anul·lar la concessió.


Simon es va referir a aquesta qüestió com una "guerra de contractació", argumentant que el plec de l'adjudicació no es va fer de forma correcta.


LITIGIO DES DE GENER DE 2013


El litigi va començar al gener de 2013 --la concessió va començar l'1 de gener--, quan l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), adscrit a la Generalitat, va emetre una resolució després de rebre recurs d'Agbar, en la qual considerava que Acciona hauria de quedar exclosa del concurs perquè n o havia respectat els terminis temporals per a realitzar les obres de millora que s'establien en el plec de condicions.


En la seva oferta, Acciona havia presentat un pla per executar unes obres de millora a la xarxa de distribució de l'aigua en un temps superior al que fixava el plec de condicions, de deu anys com a màxim.


Per vulnerar aquesta condició, se li va valorar amb un zero aquest apartat, i Agbar --que va aconseguir 51,25 punts en total enfront dels 87,73 de Acciona-- va considerar de presentar una oferta que incompleix el plec de condicions hauria d'haver suposat l'exclusió directa d'Acciona.


El Suprem va assumir el litigi en rebre diversos recursos --entre ells, un de la Generalitat i un altre de l'empresa adjudicataria-- després d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de juliol de 2015, en què va anul·lar l'adjudicació en considerar que hi va haver una contradicció en els termes en què es va plantejar el concurs respecte al programa d'obres.


El TSJC es referia a un aclariment que va fer la mesa de contractació a Agbar al preguntar-li si s'havia de respectar l'ordre i seqüència de les obres, al que va contestar que sí, tot i que el plec de condicions del concurs establia que el programa d'obres tenia un caràcter merament indicatiu.


El tribunal va considerar que s'ha produït una infracció dels principis de publicitat i concurrència abans que els grups que licitaven per la concessió presentessin les seves ofertes, de manera que va declarar que l'anul·lació havia d'estendre al conjunt del procediment de contractació.


INFORME DE L'OFICINA ANTIFRAU PEL DESVIAMENT DE 13 MILIONS


D'altra banda, al febrer de 2016 l'Oficina Antifrau de Catalunya va presentar un informe en el qual s'indica com el Grup Acciona hauria desviat més de 13 milions d'euros a través d'un mecanisme de factures creuades. El document va ser envido a l'Agència Tributària, a la Fiscalia ia la mateixa Generalitat.


La CUP ha considerat que després de l' informe presentat per Antifrau sobre la gestió d'Acciona a Aigües Ter Llobregat (ATLL), a la Generalitat tenen suficients arguments per treure-li la concessió a l'empresa Acciona. I així ho ha manifestat en unes declaracions a Catalunya Press el diputat de la CUP Sergi Saladié, que es mostra contundent sobre les accions que ha d'adoptar la Generalitat sobre aquest tema i es mostra estranyat per la manca de control que l'Agència Catalana de l' Aigua (ACA) ha tingut sobre aquesta concessió.


ACCIONA EXIGEIX LA DEVOLUCIÓ DE 300 MILIONS D'EUROS


Acciona ja va avisar que en cas que s'acabés anul·lant el contracte, exigiria la devolució dels 300 milions d'euros que va abonar en el moment de l'adjudicació com a primer pagament del cànon concessional.


La concessió havia de permetre al Govern ingressar 700 milions durant els següents 50 anys, encara que el Govern central li va autoritzar a comptabilitzar en l'exercici 2012 els 1.000 milions totals, una operació que juntament amb la privatització de Tabasa i Túnel del Cadí va permetre a Catalunya complir amb l'objectiu de dèficit de l'1,5% d'aquell any.


La ATLL porta aigua a les cases de prop de cinc milions de persones de l'àrea metropolitana de Barcelona, i té entre els seus principals actius la dessalinitzadora del Prat de Llobretgat, encara que el concurs públic establia que les infraestructures seguirien sent propietat de la Generalitat i només es externalizaba la gestió de les mateixes.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH