Solchaga i el seu rebaixar el pistó

Miquel Escudero

Carlos Solchaga



L'economista navarrès Carlos Solchaga acaba de publicar uns diaris de la seva activitat política entre 1980 y1994: Las cosas como son (Galaxia Gutenberg).


Es va afiliar al PSOE el 1974, quan tenia trenta anys, va ser conseller de Comerç d'Euskadi (1979-1980), diputat del Congrés (1980-1994) i ministre d'Indústria i Energia i ministre Economia i Hisenda, consecutivament, entre 1982 i 1993. I es va retirar amb cinquanta anys, sent portaveu del Grup Socialista del Congrés. Deu anys abans, la revista Cambio 16 li havia nomenat 'Home de l'Any 1984'.


L'home de la reconversió industrial, i de les reformes estructurals en l'economia espanyola, va ser decisiu en l'expropiació de RUMASA dictada pel Consell de Ministres el 23 de febrer de 1983, després ardu debat. Però deu anys més tard, el 28 de desembre de 1993, el Govern socialista decretaria la intervenció de Banesto i Solchaga comenta a aquest propòsit: "Suposo que Pedro Solbes i Felipe González han fet tot el possible per ocultar-m'ho".


En un lloc d'aquestes 700 pàgines, Solchaga es descriu: "Ambiciós sí, però provincià no". Passa que era fàcil al menyspreu, amb una supèrbia que a mi em repel·leix vivament. No m'interessa ressenyar el recorregut de conspiracions que per aquí desfila. Em vull centrar en el que ell anomenava batalla psicològica contra els colpistes. Quines eren les seves propostes al març de 1981? Jugular el colpisme.


"Si demà arribéssim al Govern hauríem de procedir a tancar El Alcázar". "Cal tancar els seus diaris i perseguir sense por als civils implicats en l'operació". No hi havia llavors televisions dirigides contra l'ordre democràtic. Però em pregunto què diria ara sobre actuar contra el colpisme que avui ens aguaita?


En els seus plans de arrabassar els cossos de seguretat de l'Estat de desafectes a la Constitució oferia a canvi: "rebaixar el pistó en matèria autonòmica, en matèria d'ordre públic i terrorisme i en política econòmica i social durant algun temps". Em deixa sorprès. Penosos cambalaches.


Referiré així mateix que Raimon Obiols li va demanar en un acte públic del PSC, el 1992, que devalués la pesseta. I escriu Solchaga: "el paper del PSC en aquesta complexa estructura catalana és cada dia més incomprensible". Però res més.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH