El jutge manté a Forn a la presó per ser el responsable de la inacció dels Mossos el 1-O

|

Joaquim forn gencat

Forn contiua a la presó


El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha acordat mantenir a la presó provisional i sense fiança al exconseller català d'Interior Joaquim Forn, pesi haver renunciat al seu escó com a diputat en el Parlament de Catalunya.


El magistrat ha rebutjat en un acte la petició de llibertat que va fer el exconseller en un escrit presentat el 12 de gener, un dia després de declarar davant Llarena. Durant la seva compareixença es va desmarcar de la via unilateral en el procés independentista de Catalunya.


Llarena rebutja per segona vegada l'excarceració de Forn en considerar que, des de la seva posició com a conseller d'Interior, "va aportar a la consecució de la segregació territorial" en supervisar un dispositiu policial del referèndum de el 1 d'octubre que el magistrat qüestiona per la seva "transgressió", ja que es va idear tenint en compte el "eventual abandó de l'obligació policial de garantir l'ordre constitucional i legal".


El jutge del Suprem entén que la participació de Forn va ser clau per a la "inhibició" dels Mossos durant el 1-O, "aconseguint que la inactivitat policial suposés perdre l'últim recurs amb què explica l'Estat per a l'aplicació forçosa de l'ordre jurídic en una Comunitat Autònoma en la qual les competències d'ordre públic estan transferides". L'objectiu, diu, era "forçar a l'Estat a acceptar la independència".


Forn va renunciar el passat 23 de gener a la seva acta de diputat en el Parlament per la seva situació personal a la presó madrilenya de Estremera i, tal com va dir en la carta remesa a la Taula de la càmera parlamentària, va adquirir "uns compromisos" amb l'alt tribunal que podrien "representar una contradicció" amb el seu grup parlamentari, JuntsxCat.


NO DESCARTA QUE TORNI AL GOVERN


El jutge instructor no ha donat credibilitat al exresponsable de l'Interior a Catalunya ja que, segons explica en el seu acte, la seva condició d'investigat pels delictes de rebellió, sedició i malversació de cabals públics no parteix d'haver ostentat una condició de diputat, sinó d'haver desplegat "una responsabilitat executiva i de govern" que no descarta que torni a tenir.


Així mateix, el magistrat fa una allusió a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont -fugit a Brusselles (Bèlgica)- en destacar que Forn i ell tenen la mateixa "ideologia" que resumeix en l'objectiu final d'aconseguir la independència de Catalunya. En aquest punt cita també a l'ex major dels Mossos Josep LluisTrapero, investigat en l'Audiència Nacional.


Recolzant-se en la declaració ahir com a testimoni del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, coordinador del dispositiu del 1-O, el jutge Llarena recorda que en la Junta de Seguretat del 28 d'octubre el propi Forn "va avançar la impossibilitat de complir el mandat judicial" pel desig de la Generalitat de "evitar un conflicte de masses de ciutadans".


CONTEXT POLÍTIC


La seva ideologia coexisteix a més amb un context polític en el qual no hi ha certesa que hagi desaparegut la intenció d'aconseguir la independència de Catalunya.


"Aquesta última actitud és la que sosté qui va atorgar en el seu moment la confiança al senyor Forn perquè fos conseller d'Interior, i que va encapçalar la llista electoral en la qual l'investigat va decidir integrar-se fa escasses setmanes", prossegueix el magistrat en allusió a Puigdemont.


Llarena ha tingut en compte les declaracions com a testimonis dels exconsellers cessats per l'expresident Carles Puigdemont, Jordi Jané, Neus Munté, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget; la del exdirector dels Mossos d'Esquadra Albert Batlle; i la del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, que han tingut lloc aquesta setmana.


RESPONSABILITAT EN LA INNACCIÓN DELS AGENTS


Sobre aquest tema, el magistrat subratlla que fins al que es porta instruït s'ha pogut confirmar l'eventual responsabilitat del exconseller de l'Interior en la "inacció dels 17.000 agents" de la policia autonòmica que estaven al seu càrrec davant la convocatòria del referèndum illegal del passat 1 d'octubre.


Ha atorgat especial importància al testimoniatge del Pérez dels Cobos, coordinador del dispositiu policial per el 1-O, que va descriure, segons el jutge, una actuació policial contrària al compliment de l'ordre d'impedir la celebració de la consulta illegal.


L'actuació de Forn va estar sempre "orientada a aparentar una voluntat de compliment de les decisions judicials, però engegant un pla que impedia la seva observança".


Destaca que Pérez dels Cobos va compartir el seu "convenciment" que la Conselleria dirigida per Forn "va interpretar amb diferent criteri" l'obligació de la jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Mercedes Armes a les forces policials d'impedir la votació sense perjudicar la convivència ciutadana.


"El respecte de la convivència es va utilitzar com a pretext per impulsar la inacció policial i incomplir l'ordre judicial", postilla Llarena.


L'acte conclou que, en aquest moment de la instrucció, existeix un conjunt d'elements que apunta al fet que des del poder polític exercit per Forn es va aprofitar el domini orgànic i funcional sobre el cos d'agents per conduir les actuacions policials a l'èxit de referèndum, en comptes del compliment de les moltes resolucions judicials dictades per salvaguardar l'ordre constitucional i legal.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH