El jutge Llarena llança l'al·legat de Pérez de los Cobos contra Forn i Trapero

|

Cobos drapaire reunió 1 oct

Pérez dels Cobos i Trapero en les reunions prèvies a l'1-O


El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, responsable del dispositiu de coordinació per impedir el referèndum de l'1 d'octubre, va relatar dijous passat al Tribunal Suprem el cúmul d'actuacions dels Mossos d'Esquadra per "conduir a l'èxit" la jornada de votació suspesa pels tribunals, destacant que la policia catalana va realitzar contravigilàncies i xivatades.


En el seu relat, reflectit en l'acte pel qual el jutge del Suprem Pablo Llarena rebutja l'excarceració de l'exconseller de l'Interior Joaquim Forn, el coronel i alt càrrec del Ministeri de l'Interior va revelar que va ser informat que es van disposar patrulles de la policia catalana per vigilar els moviments i l'actuació de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil.


Això va donar lloc al fet que "en molts dels centres de votació als quals van acudir els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, estaven ja previnguts de la seva arribada". També va al·ludir a la "inhibició" dels mossos en aquells centres de votació que van tancar al migdia de l'1 d'octubre perquè els integrants de la taula poguessin menjar, "sense que els agents fessin res per requisar el material ni per impedir la reobertura del centre en les hores de la tarda".


La tesi de Pérez de los Cobos és que el llavors conseller d'Interior Joaquín Forn va exercir el seu "poder polític" amb la finalitat de "aprofitar el domini orgànic i funcional sobre el cos d'agents per conduir les actuacions policials a l'èxit del referèndum del qual depenia la declaració d'independència, en comptes de al compliment de les moltes resolucions judicials que es van dictar per salvaguardar l'ordre constitucional i legal".


"Com exemplificació de la ineficàcia del dispositiu de la policia autonòmica", Pérez de los Cobos va resumir que mentre que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van aconseguir tancar més de 200 centres de votació en el matí del dia 1 d'octubre, els Mossos no van tancar cap en aquell matí, "se la seva intervenció a documentar alguns tancaments un cop acabada la votació i l'escrutini".


Segons la informació de Pérez de los Cobos, coordinador de l'1-O per mandat del TSJ de Catalunya, "l'actuació del cos autonòmic va estar sempre orientada a aparentar una voluntat de compliment de les decisions judicials, però posant en marxa un pla que impedia la seva observança".


EL RESPECTE A LA CONVIVÈNCIA COM PRETEXT DE LA INACCCIÓN POLICIAL


"El respecte de la convivència es va utilitzar com a pretext per impulsar la inacció policial i incomplir l'ordre judicial d'impedir la votació", sosté el jutge Llarena, que recorda que, en la seva qualitat de testimoni, Pérez de los Cobos va mostrar al tribunal "els elements que per la immediata i plural informació subministrada al seu comandament amb ocasió de l'operatiu li permeten construir aquest judici conclusiu".


El coronel, que declararà el 14 de febrer davant la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, responsable de la investigació sobre el qual era amb Forn major dels Mossos, Josep Lluis Trapero, ha recordat que corresponia a la seva pròpia escala de comandament el compromís amb l'ordre d'impedir el referèndum de cada un dels tres cossos policials, Mossos, Policia i Guàrdia Civil.


Davant Llarena, De los Cobos va exposar que la prefectura política (Forn com a conseller i Pere Soler, director general) i policial (Trapero) sempre va ser contrària al fet que existís la figura de coordinador policial, en compliment del que manat pel fiscal superior de Catalunya i després ratificat per la jutge del TSJC Mercedes Armes.


Va recordar que els Mossos stemien l'encàrrec de requisar els elements materials que eren necessaris per dur a terme la votació, així com que impedissin l'obertura dels col·legis electorals. "Per això", Pérez de los Cobos "va indicar que uns dies abans de la data assenyalada per al referèndum, els Mossos havien de requerir de no obrir els centres de votació als responsables dels mateixos, a més d'impedir la seva obertura el propi dia i d'octubre, reclamant per a això el reforç dels altres cossos (Guàrdia Civil i Policia Nacional) si ho consideressin necessari".


DISTRIBUCIÓ IRRACIONAL DELS MOSSOS


"Davant d'aquesta obligació, el testimoni va expressar", diu Llarena sobre el coronel, "que els requeriments en els dies previs a l'1 d'octubre van ser aprofitades per desvetllar l'operatiu policial disposat per impedir la il·legalitat, ja que els agents informaven que no podien obrir les escoles i que el dia 1 d'octubre de 2017 acudirien a les 6.00 AM al comprovar l'acatament de l'ordre, expressant també als requerits que no farien res per impedir l'obertura si hi havia una congregació de persones que projectés risc de conflictivitat" .


També va qüestionar el nombre de mossos desplegats, com ja va fer al Senat el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, per ser "totalment insuficient": es van mobilitzar 7.000 agents enfront dels 11.000 d'altres operatius electorals no conflictius. A més, els agents de servei "es van distribuir de manera irracional, encomanant el tancament de col·legis a binomis d'agents, mai a grups policials en nombre superior a vint i, en tot cas, sense els mitjans adequats per a la missió encomanada".


"Tot el qual", postil·la l'acte sobre el dispositiu, "impedia que les patrulles poguessin actuar d'una manera realment eficaç". Per aquest motiu Pérez de los Cobos conclogués que "per haver-se revelat la pauta d'actuació policial als responsables dels centres de votació, així com pel dèficit de dotació als agents i pel llarg mecanisme d'intervenció, els Mossos d'Esquadra que volguessin complir amb les ordres judicials no podien fer-ho".


EXCÉS BUROCRÀTIC


Amb el llarg mecanisme d'intervenció es referia Pérez de los Cobos a l'excés burocràtic per alentir o fer inservible l'actuació dels Mossos durant l'1-O. El procés fixat pels comandaments establia que, en primer lloc, una patrulla havia de comprovar que s'estava votant i observar en les seves diligències que no tenia capacitat per tancar el col·legi.


La comunicació es tramitava a la Sala Regional dels Mossos, que al seu torn ho comunicava al Centre de Coordinació Regional, manant "un grup de mediació per avaluar si podien pactar una solució amb els congregats al centre de votació". Si persistia el problema, el Centre Regional valorava si enviava reforç de la policia local.


Si amb la policia local no era possible complir amb el mandat judicial, s'havia de comunicar de nou al Centre Regional, que al seu torn informava a un nou centre, el de Coordinació Global, encarregat de valorar a la fi si calia traslladar a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH