Europa trepitja el fre i el Suprem estreny l'accelerador en les decisions que afecten l'amnistia
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no emetrà la seva primera sentència sobre la llei d'amnistia relacionada amb el referèndum del 1-O fins a setembre o octubre de 2025
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras hauran de prolongar la seva incertesa judicial almenys quatre mesos més abans de conèixer si el perdó de responsabilitats comptables per l'acció exterior de la Generalitat entre 2011 i 2017 s'ajusta al Dret de la UE.
La qüestió prejudicial va ser elevada al TJUE el mes de juliol passat de 2024 pel Tribunal de Comptes després de la convalidació de la llei d'amnistia en el Congrés, el 30 de maig d'aquest any. La consellera Elena Hernáez va enviar un acte de 56 pàgines amb vuit preguntes incisives que, de manera cautelar, van suspendre el procediment contra Puigdemont, Junqueras, Artur Mas i altres 32 ex alts càrrecs del Govern.
El procés europeu dirimirà si la llei d'amnistia pot anul·lar les possibles responsabilitats comptables per un import total de fins a 5,3 milions d'euros. D'ells, 1,2 milions estarien vinculats a l'organització del referèndum i 2,2 milions a la promoció exterior –xifres de Fiscalia–, mentre que Societat Civil Catalana eleva aquestes quanties fins a 2,9 i 2,4 milions, respectivament.
El Suprem ja va resoldre que l'amnistia no aconsegueix al delicte de malversació
En paral·lel, la Sala penal del Tribunal Suprem va dictaminar l'1 de juliol de 2024 que l'amnistia no aconsegueix el delicte de malversació, mantenint visqui l'ordre de detenció nacional contra Puigdemont i la inhabilitació de Junqueras. El PP, per part seva, ha demanat al Tribunal Constitucional ajornar el seu recurs fins a conèixer la resolució europea, encara que el Constitucional planeja deliberar en un ple monogràfic entre el 24 i el 26 de juny i fallar “abans de l'estiu”.
La dicotomia entre els ritmes del Constitucional i del TJUE situa als líders independentistes en uns llimbs jurídics que s'estendrà fins a la tardor. Mentre a Madrid s'afanyen a tancar posicions constitucionals, a Luxemburg prefereixen la cautela i demoren la fallada a la volta de les vacances.
La sentència europea no sols decidirà l'abast real de l'amnistia, sinó que marcarà un precedent sobre la capacitat dels Estats membres per a legislar indults que puguin xocar amb les responsabilitats financeres derivades d'administracions públiques.
El resultat al setembre serà clau per al futur polític i judicial dels protagonistes del 1-O i, per extensió, per a la relació entre Espanya i les seves institucions europees.
Escriu el teu comentari