La guerra pel català arriba a Europa: Albares pressiona i el PP aposta pel bloqueig total

El Consell d’Afers Generals de la Unió Europea es reuneix aquest dimarts a Brussel·les amb un punt a l’ordre del dia que transcendeix el vessant lingüístic i s’ha convertit en una qüestió de primer ordre política per al govern de Pedro Sánchez: el reconeixement del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la UE. Aquesta iniciativa, impulsada per l’Executiu com a part de l’acord amb Junts per Catalunya per a la investidura de Sánchez i l’elecció de Francina Armengol com a presidenta del Congrés, s’enfronta a creixents resistències tant dins de la UE com des de l’oposició interna.

El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha admès aquest dilluns l’existència de “reticències” i “dubtes” per part d’alguns estats membres, però ha subratllat el compromís del Govern per intentar resoldre-les fins a l’últim moment. “El punt està inclòs a l’ordre del dia i treballarem amb tots els estats membres fins demà mateix per incloure qualsevol qüestió”, ha assenyalat en una roda de premsa al costat del seu homòleg alemany Johann Wadephul.

Albares no assistirà personalment a la reunió i ha delegat la responsabilitat en el secretari d’Estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro. El mateix ministre ha insistit que la qüestió lingüística forma part de la “identitat nacional espanyola, que és plurilingüe”, i ha fet una crida implícita al Partit Popular perquè contribueixi en la interlocució amb els seus aliats europeus en favor d’aquesta causa.

Pressió diplomàtica i reaccions a Europa

Malgrat els esforços diplomàtics de l’Executiu, que ja ha ofert assumir els costos derivats de l’oficialitat —estimats en uns 40 milions d’euros anuals per llengua—, diversos països com Alemanya, França, Itàlia, Suècia, Croàcia, la República Txeca i Finlàndia es mantenen escèptics. Al·leguen falta de claredat sobre l’impacte legal i econòmic de la mesura.

Segons va revelar aquest dilluns el Financial Times, el govern espanyol hauria intensificat la pressió sobre alguns socis europeus, especialment els països bàltics, advertint de possibles conseqüències en l’àmbit de la defensa si no donen suport a la proposta. El mitjà britànic assegura que diplomàtics espanyols haurien insinuat que una manca de suport podria portar Madrid a “reconsiderar” el seu compromís amb el desplegament militar a la regió, en ple context de tensió amb Rússia. Una font propera al Ministeri d’Exteriors espanyol ha negat que aquests compromisos estiguin en qüestió, afirmant que la posició d’Espanya en matèria de seguretat és “ferma i incondicional”.

Una oficialitat progressiva

La proposta que el Govern pretén sotmetre a votació inclou un pla d’aplicació progressiva fins al 2027. L’oficialitat de les llengües no implicaria la traducció immediata de tots els actes legislatius ni la seva publicació al Diari Oficial de la UE. A més, l’acord contemplaria una clàusula de revisió d’aquí a quatre anys, que podria revertir-ne l’aplicació si així ho decidissin els estats membres.

El PP intensifica la seva ofensiva a Europa

Mentrestant, el Partit Popular ha intensificat la seva ofensiva per frenar la iniciativa. Segons diverses informacions, el seu president, Alberto Núñez Feijóo, ha mantingut contactes amb governs conservadors per bloquejar l’oficialitat de les llengües cooficials. A Catalunya, el PP s’ha vanagloriat públicament d’aquests moviments i ha destacat el paper de l’eurodiputada Dolors Montserrat, recentment nomenada secretària general del Partit Popular Europeu, en l’estratègia per influir en la decisió.

La pressió del PP també ha rebut el suport de Vox. El seu portaveu, José Antonio Fúster, ha afirmat que els populars els han demanat intervenir davant governs d’extrema dreta per sumar suports al veto. Vox considera que l’oficialitat d’aquestes llengües no respon a una necessitat cultural ni social, sinó a “una moneda de canvi per contentar minories nacionalistes”. A més, han alertat del “precedent perillós” que es podria obrir per a altres llengües regionals a Europa.

Compromís clau per a Sánchez

El reconeixement del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la UE és un dels compromisos clau de l’Executiu de Pedro Sánchez amb Junts per Catalunya, juntament amb la llei d’amnistia i la cessió de competències en immigració. A poques hores de la votació, el Govern intenta mantenir viva l’opció d’un acord, conscient que qualsevol veto —n’hi ha prou amb un dels 27 estats membres— faria descarrilar la proposta.

Els independentistes insisteixen que la decisió depèn únicament de la voluntat política dels estats membres i reclamen al Govern que redobli els esforços. El ministre Félix Bolaños ha assegurat aquest dilluns a Barcelona que l’Executiu treballa “intensament i a tots els nivells” per complir la seva promesa.

El desenllaç es coneixerà aquest dimarts, en una reunió marcada per la incertesa, la pressió política i una aritmètica europea que continua sense acabar de quadrar.