Mor Montse Guillén, pionera de la cuina catalana i ànima creativa d' El Internacional de Nova York

La seva vida, intensa i polifacètica, ha estat marcada per una mirada pionera, per la capacitat de barrejar gastronomia i art, i per una vocació radicalment contemporània, arrelada però sense fronteres.

Guillén ha estat una figura essencial per entendre la projecció internacional de la cuina catalana, molt abans que l'alta cuina del país ocupés els primers llocs als rànquings mundials. La seva aportació no es va limitar a la tècnica culinària: va obrir camins, va trencar rols i va fer del fet gastronòmic un acte cultural i polític.

Els inicis: des del Pirineu a la cuina urbana

Montse Guillén va néixer en una família vinculada al món rural. Els seus pares van regentar Can Borrell, a Meranges, un establiment de turisme rural on es cuinava per excursionistes i famílies de pas. Aquell primer contacte amb els sabors autèntics i l’hospitalitat domèstica la va marcar per sempre.

Ben jove i ja amb fills, Guillén va obrir-se camí en el món de la restauració barcelonina en un moment on les dones eren pràcticament absents de les cuines professionals. Va començar a treballar a La Venta, al Tibidabo, on va introduir una cuina oberta al públic —una raresa als anys 70— i va buscar cuiners formats a l’avantguarda francesa. Però la clau del seu estil va venir del País Basc: gràcies a l’amistat amb Llorenç Torrado, va arribar a Juan Mari Arzak, que li va cedir dos cuiners joves que van revolucionar l’oferta de La Venta.

Cuina d’autor i de ciutat a Barcelona

El 1980, Montse Guillén va fundar el restaurant MG al barri de Sant Gervasi, amb la complicitat de creadors com Carles Riart i Xavier Mariscal. El local, que combinava cuina innovadora i disseny modern, es va convertir en un punt de trobada cultural i gastronòmic. Allà s’hi va formar el jove Fermí Puig, desaparegut fa poc, i molts altres que després formarien part de la nova cuina catalana.

El restaurant MG va ser un espai on la gastronomia ja es pensava com a discurs, com a llenguatge, i no només com a servei. I això va obrir la porta a una etapa encara més ambiciosa.

El Internacional: quan les tapes van conquerir Nova York

L’any 1981 comença l’aventura americana. Primer a Kansas City, amb el restaurant Wheat&Steak, però el projecte decisiu seria El Internacional Tapas Bar & Restaurant, que Guillén va obrir a TriBeCa (Nova York) el 1984, al costat del seu company, l’artista Antoni Miralda.

Aquell espai es va convertir en un mite urbà, artístic i gastronòmic. El concepte era senzill i revolucionari: portar la cuina catalana a Nova York a través de les tapes, una idea desconeguda a la ciutat dels gratacels. El pa amb tomàquet, la botifarra amb mongetes, els sabors de casa nostra van sorprendre una clientela formada per les figures més rellevants de la contracultura i la cultura pop: Andy Warhol, Basquiat, Keith Haring, Madonna, David Byrne, Michael Douglas, entre molts altres.

“El lloc semblava una instal·lació artística”, recordava Guillén. “Obríem a les dotze del migdia i tancàvem a les tres de la matinada. Fins a 800 persones hi passaven cada dia.” Un cambrer podia arribar a fer mil dòlars només en propines. El restaurant va esdevenir una icona novaiorquesa i un canal d’exportació cultural de la cuina catalana.

FoodCultura: la cuina com a relat i memòria

Des del 2000, Guillén i Miralda han impulsat FoodCultura, una fundació i arxiu interdisciplinari amb seu al Poblenou de Barcelona, que explora les relacions entre alimentació, identitat, art, ciència i ritu. El projecte, alhora activista i documental, ha estat una plataforma per preservar i reinterpretar la cultura alimentària com a part del patrimoni humà.

FoodCultura no només ha generat exposicions, instal·lacions i intervencions arreu del món —des de Buenos Aires fins a Suïssa, passant pel Japó—, sinó que també ha creat una xarxa de col·laboració internacional i ha posat sobre la taula qüestions fonamentals sobre la memòria col·lectiva, les tradicions i la transformació social a través del menjar.

Un llegat viu, una mirada irrepetible

Montse Guillén ha estat molt més que una cuinera. Ha estat una dona avançada al seu temps, una empenta constant cap a la llibertat creativa, una veu clara enmig de les estructures masculinitzades i un pont entre la cuina popular catalana i el món global.

El seu llegat és viu a les cuines que avui aposten pel sentit, per la cultura, per la reflexió. Però també a les històries que es conten al voltant d’un plat, a les cuines obertes, a les tapes compartides, a la dignificació del que és nostre.

Montse Guillén no ha volgut mai ser una estrella. Ha estat una constel·lació discreta però decisiva, una figura que va saber cuinar món amb essència catalana. Ens queda el seu rastre, els sabors i la revolució silenciosa que va fer possible.

Una dona avançada al seu temps

Montse Guillén ha estat una figura insubstituïble. Una dona valenta, creativa, lliure i fidel a les seves conviccions. Una cuinera que entenia la gastronomia com una forma de pensar el món. Una artista que es va expressar amb sabors, textures i olors. I, sobretot, una persona que va obrir portes i finestres per a moltes altres dones dins i fora dels fogons.

Avui, des del silenci de la seva absència, ens deixa una obra viva, que es continuarà cuinant en cada cuina oberta, en cada tapa que creua fronteres, i en cada projecte que entén que cuinar és una forma de viure i de dir qui som.

Per als amants de la cuina catalana i de la història de Montse Guillén, en aquest enllaç podreu trobar més informació sobre el seu restaurant MG: 1980-Restaurante MG Montse Guillén -Barcelona.