El Madrid i el cervell humà

El divendres, escoltant un interessant debat radiofònic sobre el futur del planeta, va haver una frase que em va encantar. "El cervell humà reacciona no quan entén un fet sinó quan el sent", venia a dir, per a justificar la falta d'acció política i ciutadana pel medi ambient.

El Madrid ha de funcionar com el cervell. És un equip al que sembla motivar-li apropar-se a la mort. Entén perfectament que concedir avantatges al rival no és positiu, però fins que no les concedeix no reacciona. Tan humà és aquest comportament com sobrehumà la manera d'executar-lo. Resulta espectacular veure'ls créixer i marcar tres gols en tot just un quart d'hora.

A això va contribuir, en el partit d'ahir, la fragilitat de la defensa atlètica, experta en errors inexplicables com el del tercer gol, el d'Higuaín. A Espanya, no obstant això, analitzar a divuit equips quan juguen contra el Barça i el Madrid resulta inútil. Juguen amb una sensació d'inferioritat tan flagrant que fins i tot donaria la sensació que faciliten les coses als dos grans. Si no fos perquè no és qüestió de sensacions sinó de realitats.

En una de les tertúlies futbolístiques d'estones mortes al Metro, un conegut em deia que ningú sembla voler les places de Champions que deixen lliures Barça i Madrid. Ho deia com quelcom despectiu, com treient valor a equips com el València, el Sevilla, el Mallorca o el Depor.

Per a mi és distint. Considero que hi ha dues màquines del futbol postracional i un grup de set o vuit equips molt dignes que estan tan igualats que aconseguir regularitat és molt difícil. Crec que no és això el dolent de la nostra Lliga, pense que és molt pitjor que els dos grans siguin tan grans. Però clar, no demanem llobarro fora de temporada ni al neoliberalisme sense desig de créixer.

"Una puta locura". Si, Guardiola, si. "Una puta locura". O no? Ja no ho sé. Crec que seria una 'puta locura' una Lliga on s'aconsegueixin 100 punts si no fos previsible. Però el trist és que ho és. O és que algú pensava que aquesta Lliga seria alguna cosa més que un mà a mà entre Barça i Madrid? Jo em jugaria un euro a que en els pròxims anys estem condemnats a un diàleg que no accepta de tercers. A un parell d'infalibles productes del mercat i a divuit que lluiten per la plata, el bronze i els diplomes. Serà qüestió d'acostumar-se