L'efimeritat de la felicitat

Plou en el moment d'escriure aquestes línies, i em dóna per escriure sobre l'efímer de la felicitat. És difícil definir aquest estat, elevat als altars del plaer per l'home. Molts ho han intentat, i ningú ha donat en el clau perquè aquest concepte abstracte es resisteix a que un conjunt de paraules limitin el seu radi d'acció.

Davant la impossibilitat d'encertar en l'aproximació, alguns han optat per concloure, com el poeta i escriptor Antonio Gala, que és "adonar-se que res és massa important". O, com el recordat Nobel espanyol Jacinto Benavente, que va afirmar que la felicitat "és millor imaginar-la que tenir-la".

Podria estar anys buscant una definició i no ho faria millor que d'altres que ho han intentat, però crec que voler estar més prop de la felicitat que quan el teu equip marca un gol important seria egoista. No crec que existeixi res millor. I més quan el gol enfonsa al teu rival, aquest que no pots veure ni en pintura, que és antagònicament concomitant, que odies però que necessites.

Com un pèndol anàrquic, la felicitat va per barris, emborratxant d'il·lusió i egolatria. El tristament recordat ‘Tamudazo' va aparèixer en el cap extasiat dels barcelonistes quan, portat per un Bernabeu pegat a les ràdios, Higuaín es va trobar amb una pilota morta i va aconseguir empènyer-la a la xarxa. No fa falta que els científics investiguin més. La transmissió instantània de Gokuh i companyia ja s'ha inventat. La deessa Felicitat va fer semblar lent a l'AVE en el seu ràpid viatge de Sevilla a Madrid. La Lliga semblava donar un tomp.

Però no. El Barcelona va resistir davant un Sevilla amb deu que no donava per més. L'exhibició dels de Guardiola en els primers 60 minuts es va convertir en nervis en un obrir i tancar d'ulls, en l'imperceptible període de temps en què la Deessa va anar a visitar als enemics madridistes. Però va tornar. Segur que va estar temptada d'anar-se'n a una altra banda per homenatjar a dos equips que mereixen a parts iguals un trofeu cotitzadíssim. No. Calia triar-ne un i va ser el Barça. No sabem si per la gràcia de la moneda a l'aire o per mereixement.

Als madridistes, sobretot si perden la Lliga, els queda una definició de felicitat que sobretot és un consell. La firma el Contacontes argentí Jorge Bucay, i diu així: "La felicitat és la certesa de no sentir-se perdut". Qui vulgui entendre, que entengui.