Toni Elías, campió mundial de Moto2

Elías s'ha vist afavorit pels nervis i la pressió que el també espanyol Julián Simón, que encara mantenia opcions de lluitar pel Mundial, ha sofert a meitat de carrera, quan tractava de donar abast al grup de davant, entre els quals estava Elías.

Simón ha estat a punt de caure quan faltaven 14 voltes. En la següent, ha aconseguit la volta ràpida, en un intent de recuperació, però en la següent s'ha sortit de la pista i ha perdut així tota possibilitat de guanyar, acabant en la cua de la classificació.

Elías ha estat rebut en el podi per tot el seu equip, pels seus pares Toni i Mei, per la seva germana Laura i per Jorge Lorenzo. Ha celebrat l'èxit vestint-se de plata i amb el número 1 ja en la crestallera de la seva Moriwaki. "Aquest títol és el premi a tant sacrifici", ha comentat el pilot de Manresa. "Sobretot, és la millor recompensa per als meus pares i la meva germana que m'han estat aguantant durant tots aquests anys. Ha estat molt dur, molt, i l'equip ha treballat perquè aconseguíssim aquest títol".

Toni Elías, que ha acabat quart darrera de Rolfo, D'Angelis i Iannone, aconsegueix així el títol número 33 per al motociclisme espanyol.

Fi a una dècada de desenganys

Élías posa, amb aquest èxit, fi a una dècada amb l'etiqueta d'aspirant i perllonga una reeixida saga familiar, que es va iniciar amb el seu pare Toni i el seu oncle Jordi, reis del motocròs espanyol durant molts anys.

La tenda que la família Elías té a Manresa es va convertir en el pati de jocs del jove Toni, que 'va mamar' de l'esport de les rodes des de nen. Als set anys ja tenia la seva primera 'pocket bike'. Dues dècades després, el pilot ha aconseguit en el circuit de Sepang (Malàisia) la glòria mundial que tant temps portava perseguint.

Elías va començar a competir amb 'minimotos' als nou anys i amb 15 va debutar en el Campionat d'Espanya de 125cc. En 1999 va debutar en el Mundial de la categoria i va aconseguir els seus primers punts a València. En 2000 va disputar la seva primera temporada mundialista completa i, al curs següent, va lluitar pel títol integrat en la nova estructura creada per l'ex pilot Alberto Puig.

En aquesta temporada, el manresà va aconseguir el seu primer podi en el Gran Premi de França i, poc després, la seva primera victòria en la catedral del motociclisme, el circuit holandès d'Assen.

Elías va confirmar les seves traces de pilot guanyador i es va sumar a la pugna pel Mundial, però una desafortunada caiguda a Japó li va apartar de la baralla i li va condemnar a la tercera posició final. En tres anys havia passat de competir en carreres nacionals a liderar un Mundial.

Tres anys en 250cc

En 2002 i de la mà de Jorge Martínez Aspar, Elías va donar el salt a 250cc, categoria en la qual va completar tres temporades amb el resultat de set triomfs i set podis. En el seu primer curs va finalitzar quart en el Mundial i les dues temporades següents va lluitar pel títol, però, de nou, va tornar a quedar-se amb la mel as llavis.

En 2003 va ser el pilot que més triomfs va aconseguir, amb un total de cinc, i va captar l'atenció dels focus pel seu agressiu estil de pilotatge, marcat pels avançaments al límit. No obstant això, la irregularitat en els resultats li va privar d'un entorxat que va conquistar el sanmarinenc Manuel Poggiali.

El curs següent va passar a l'equip Fortuna Profunda, amb el qual va baixar el seu rendiment --una sola victòria i quarta posició mundialista--. Davant aquesta situació, va decidir continuar la seva recerca de la glòria en la categoria regna.

Cinc anys, quatre equips diferents (Fortuna Yamaha, Profunda Gresini, Alice Ducati Team i Sant Carlo Profunda Gresini) i un solitari triomf en Estoril 2006 resumeix el periple del català en MotoGP, on el seu millor resultat global va ser la setena posició de l'any passat. Una barreja de falta d'adaptació i inferioritat mecànica van provocar aquest lustre gris en la carrera d'Elías, que va decidir baixar un graó en la seva persistent recerca d'un títol.

I per fi ho ha aconseguit. En la nova categoria de Moto2, amb igualtat de motors per a una poblada graella integrada per una quarentena de pilots, Elías ha completat la millor temporada de la seva carrera, jalonada amb triomfs a Jerez, Le Mans, Sachsenring, Brno, Indianápolis, San Marino i Japó. Un estiu màgic, amb quatre victòries successives, vertebren la gran conquesta d'un pilot que, després d'una dècada de perserverancia, s'ha citat amb l'èxit.