"Quadros" de cine

Quan jo era petita, a l'entrada dels cinemes i normalment penjades en un panell rectangular, hi havia una sèrie de fotos del film que hi projectaven. Se'n deien "quadros" i tothom els contemplava amb cara de sapiència i d'interès. Era l'únic sistema per esbrinar si es tractava d'un western, d'una "pel·li" de guerra o d'un relat històric. Els "quadros" estaven estratègicament triats, de manera que recollien els moments més intensos i significatius de la pel·lícula, aquells que suposadament havien de resultar més útils com a reclam publicitari. Ara m'adono que aquesta mesura era una mica supèrflua. El sofert espectador, que volia entrar al cinema tant sí com no, sempre acabava afirmant: "Estan bé els quadros".

I apa, cap a dintre.

La meva recomanació d'avui potser us semblarà, estimats lectors, un pèl insòlita, però... quina millor època que el Nadal per cedir a la temptació de ser una mica nostàlgics? El cert és que fa pocs dies ens va deixar per sempre, a l'edat de 88 anys, el cineasta Blake Edwards i aquesta notícia va despertar en mi uns quants records del passat que ara he decidit compartir amb vosaltres.