Uniforme o uniformitat?

Avui una amiga meva, a la qual, per cert, ja fa temps que li dec una trobada (perdona'm, Vicky), m'ha fet arribar un article molt interessant. Pertany al bloc d'en Jaume Soler i m'ha semblat tan aclaridor, que m'ha empès a escriure aquest article.

No és un tema que sigui nou per a mi, i suposo que tampoc no ho serà per a vosaltres. De fet, es reprodueix en la nostra societat amb una certa recurrència. Enguany, un cop més, va reaparèixer a l'inici del curs i el vam poder llegir a la premsa i sentir a la televisió. Per desgràcia, l'allau de notícies que ens té tan entretinguts darrerament (pensem en tisores, en quiròfans buits, en gent sense feina i, com a colofó, en el pertinaç color blau que s'ha apoderat del mapa) pot fer-nos deixar de banda alguns afers que, circumstancialment, semblen poc importants.

Tanmateix, res no és banal ni secundari quan es tracta de parlar d'un dels puntals de la nostra societat: l'educació. Per tant, fent-me ressò del preclar article de Jaume Soler, avui m'ha semblat oportú recuperar aquest tema. Estem parlant de la reinstauració a l'escola pública de l'ús de l'uniforme. Segons que recull Soler, l'escola Màrius Torres de l'Hospitalet ja s'ha convertit en el primer centre públic català que obliga els seus alumnes a anar a classe amb uniforme (nens amb pantalons i nenes amb faldilla, per descomptat).