La crisi ens obliga a emigrar

Així ho ha explicat en una entrevista amb Europa Press el president en funcions del Consell General de la Ciutadania Espanyola en l'Exterior (CGCEE), Francisco Ruiz, qui reconeix que el teixit associatiu que van compondre els primers emigrants ja no serveix per representar als espanyols que emigren en l'actualitat i que, de fet, "moltes associacions estan desapareixent".

Segons ha explicat, els espanyols que actualment emigren a altres països són en la seva majoria joves "molt qualificats" que "no se sentirien representats" per aquestes entitats, encara que en la seva opinió, "tampoc és el que busquen", ja que només recorren a les associacions en demanda d'ocupació o d'informació sobre cursos per aprendre la llengua del país al que van a emigrar, però no per afiliar-se.

Amb tot, ha assenyalat que aquesta nova emigració "és un fenomen molt jove encara", per la qual cosa en la seva opinió, "és possible que si s'incrementa i sobretot, si s'estabilitza" puguin sorgir noves organitzacions i "fins i tot entrar en conflicte amb les quals es van crear fa molt temps, que tenen una altra perspectiva".

Quant a la nova emigració en si, Ruiz, que també presideix el Consell de Residents Espanyols de la demarcació consular de Ginebra, ha destacat l'increment de sol·licituds d'informació rebudes a la seva àrea d'espanyols que volen anar-se allí a treballar. "De cada cent que tenim, el 70% demanen ajuda per trobar un treball o informar-se sobre com aconseguir-ho", ha assenyalat.

A Suïssa, i amb xifres del CERA, el nombre d'espanyols s'ha incrementat un 6,8 per cent des de 2008, passant de 70.532 a 75.354 nacionals allí establerts. A Alemanya, des d'on s'han estat llançant ofertes de treball en massa cap a Espanya en els últims dos anys, l'augment ha estat del 5,9 per cent, fins a les 88.248 persones.

Això tenint en compte, com assenyala Ruiz, que tots dos països presenten les dificultats afegides de l'idioma. A Regne Unit, no obstant això, el CERA llança un augment d'espanyols superior: han passat de 46.646 que constaven en 2008 als 54.321 que al desembre de l'any passat, una pujada del 16,4%.

Aquesta demanda, sumada al fet que en molts casos, els sol·licitants ni tan sols coneixen la llengua, ha portat al CRE de Ginebra a editar diferents fullets informatius, amb els passos que un espanyol hauria de seguir per poder treballar a Suïssa, establir-se a fi d'estudiar o la manera d'accedir al seu sistema sanitari. No obstant això, "no tots segueixen les premisses", ha apuntat.