PACIÈNCIA O RESILIÈNCIA

Aquests dies tothom coincideix a assenyalar la importància trascendental i les dificultats del nou curs que comença. I certament que és així. Jo diria que comencem el curs amb la fatiga d'esperar, un cop més, quelcom nou que no arriba. Fatiga i grisor que veig al carrer, fatiga i grisor que veig en les forces polítiques immerses en la confusió d'aquests temps convulsos. Veig més titulars que debat, més tacticismes que projectes. Desorientació en general a l'hora d'articular relats i respostes a la complexitat.

Amb set anys de crisi a les esquenes i sense perspectives realment esperançadores, se'ns demana encara més paciència. La paciència, aquesta capacitat de tolerar i suportar una situació serenament. Però és un concepte passiu, pretesament passiu, com a mínim en aquesta situació en la que el concepte és sinònim d'assumir, des de la resigació, els sacrificis com a única sortida. Però sacrificis d'uns, de les classes treballadores i mitjanes. I la pregunta immediata és, per a què?. No es pot demanar paciència sense compromís per part dels que governen. No es pot exigir sacrificis sense transmetre confiança, totalment perduda davant la opacitat, la falta de sinceritat i de respostes creïbles.

Crec que algunes forces polítiques també han optat per la paciència. Esperar surfejant a que el temporal escampi. I crec també que no és un bon senyal, perquè la finalitat d'una opció política és transmetre un ideari amb el qual s'identifiqui i engresqui una gran majoria de la ciutadania. I perquè no sé si escamparà el temporal, o com a mínim, res serà igual. Cal pensar en un nou temps que ja és present. Em diran que a Catalunya sí en tenim un, de projecte, el del dret a decidir o l'independentisme. Però pensem per un moment que potser en bona mesura creix per la falta d'altres traçats.

En moments com els actuals sempre es reinventen paraules, encara que sovint temo que no arribin a conceptes. Resiliència, una nova paraula que surt de tant en tant. Potser és un pèl més activa que la paciència. La capacitat de sobreposar-se a períodes de dificultat i em sembla que utilitzat en la psicologia emocional es refereix a fer camí per sortir més enfortit.

En qualsevol cas, diria que són temps de prescindir de la paciència, en el sentit passiu del terme, i cercar itineraris més creatius. Hi ha moviments, petites empreses, gent en xarxa, i plataformes ciutadanes que ja ho estan fent. Contra la resignació, innovació social. Noves formes de fer política, i algunes experiències que caldrà veure l'impacte que tindran en nous escenaris polítics i com poden influir en els programes i maneres de fer dels partits. Si els partits no canvien, potser sí ho fan aquestes noves formes d'incidir, articular, connectar,? Tot cavia.

Consol Prados