La Generalitat escull a Lleida com a conillet d'Índies de la privatització de la sanitat pública

 

La creació d'un consorci que unifiqui la gestió dels centres sanitaris públics de la província va molt més allà del projecte de privatització de la sanitat madrilenya i ens apropa al model britànic.

Quan dimarts passat, el portaveu Homs adonava als mitjans de comunicació sobre el Cat Salut de presentar una "fórmula "per unificar tota la sanitat pública a Lleida", va sonar a "privatitzacions". CataluñaPress li preguntà pel model que ANAVA a seguir, al que acontenta "no sé exactament la fórmula que es va a aplicar perquè tenen sis mesos per presentar-ho". I no va voler entrar en el tema. Ahir, aquest diari parlava amb el responsable del Cat Salut a Lleida Josep Piferrer, i negava la privatitzacions de la salut de Lleida, sinó que se seria un consorci, empresa pública, el nombre no estava decidit perquè tenien sis mesos per decidir-ho. El motiu, optimitzar els recursos, però segons altres fonts, l'optimització dels recursos públics ja es realitza des de fa anys, i la col·laboració entre els dos Hopital de Lleida és antiga, no hi ha gens nou, sinó la intenció d'imposar el model britànic de salut.

D'altra banda, la UGT de Catalunya rebutja totalment l'acord de Govern del dimarts pel qual la Generalitat encarrega al CatSalut la creació d'un consorci que unifiqui la gestió de tots els centres sanitaris públics de la província de Lleida , és a dir , els centres de l'ICS , la XHUP i serveis socials. Des del sindicat consideren que: La Generalitat obre la porta a privatitzar la sanitat pública a la província de Lleida, amb un procés que deixa petit el projecte del PP de privatització de la sanitat en la Comunitat de Madrid. Amb la creació d'aquest ens, la Generalitat podria deixar entrar entitats privades per gestionar els serveis més rendibles, mentre que la sanitat pública assumiria només les activitats amb un cost més elevat (processos oncològics, cirurgies majors, etc ).

El Govern ha iniciat aquest procés sense cap tipus de debat parlamentari ni transparència, en una decisió bastant rellevant que suposa el canvi del model sanitari consensuat en 1990 en la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC). A més, des del sindicat entendien que el procés també vulnera la llei de creació de l'ICS, ja que la Generalitat decideix fragmentar aquest ens saltant-se tot el procés administratiu (entre uns altres, el debat parlamentari.)

Aquest sistema no garanteix l'equilibri territorial, és a dir, una assistència sanitària pública de qualitat per a tota la població de Lleida amb indiferència de la comarca on es resideixi. I finalment, la UGT considera que la unificació en un mateix consorci de treballadors procedents de diferents ens com l'ICS o la XHUP suposa la desregulación de la negociació col·lectiva i dels seus drets laborals, amb una equiparació que, evidentment, anirà a la baixa. L'únic objectiu d'aquest procés és abaratir els costos de la sanitat, amb el consegüent perjudici per als professionals però també per als usuaris, perquè el servei es ressentirà. El model al que ens apropem és de la sanitat britànica, privatitzat, fallit i molt qüestionat quant a resultats assistencials.