Es veu que hi ha una tendència pedagògica que defensa la supressió d'aquelles matèries, que segons aquesta tendència, no aporten res important per a la vida en la que vivim. I coincideixen amb les matèries nomenades tradicionalment com a "humanitats". Sincerament, no sé en quina vida pensen, ni els promotors d'aquesta línea pedagògica ni el ministre Wert, pel que es veu un dels grans seguidors. Perquè la vida que es va imposant en la situació actual és la desigualtat, d'oportunitats i de més, i l'hegemonia de determinats factors econòmics per sobre d'altres valors.
No vull ser mal pensada, però vist com va tot plegat, començo a sospitar cada vegada més de com volen condicionar, ja no només el model econòmic i social, sinó el model de pensament. Perquè aquesta proposta de suprimir algunes matèries de l'ensenyament, és purament ideològica, ho tenim clar?. Inevitablement em recorda al concepte d'hegemonia cultural de Gramsci.
Crec que no podem estar sotmesos a una educació dissenyada en exclusiva per a "guanyar-se la vida", i en quines condicions i al servei de què i de qui. Ni els pares, ni els mestres, ni les lleis, ni els poders públics especialment. Perquè l'educació va molt més enllà, és un creixement integral i humà que ens fa individus amb criteri i col.lectiu amb identitats (i ho dic el plural). Llegir, conèixer la història, gaudir de la poesia, interpretar el llenguatge de la música, recórrer el transcurs del pensament, meravellar-se amb l'art, recuperar els clàssics perquè sempre ens aporten actualitat, ... és un creixement que s'aprèn per estimar (donar valor) el que som i el que som capaços de fer.
Precisament pels temps que corren, volem aquesta capacitat de fer-nos preguntes, capacitat i diria que necessitat, de sentir-nos éssers individuals i creatius, però també formant part d'un col.lectiu amb el que compartim els drets humans universals. Però fins i tot pensant en l'educació en termes d'utilitat i eficàcia, les humanitats aporten habilitats imprescindibles per al treball, com el pensar per sí mateixos i el sentit crític, la creativitat o la capacitat de diàleg. I per últim i no menys important, denigrar les humanitats és també fer més desiguals als individus.
Tot això ens hi juguem. Per això en aquesta diada de Sant Jordi us recomano, com va dir Ferrer i Guàrdia, "llegiu i sereu lliures".
Bona diada a tothom.
Escriu el teu comentari