Una motxilla colombiana

Llicenciada en Història i en Periodisme, Ana Basanta ha escrit llibres de viatges pels Andes i pel Líban. Ara ha publicat la novel·la 'Días que valieron la pena' (Tandaia) on narra l'experiència d'una jove durant un voluntariat social a Colòmbia. Laura, la protagonista, és una sociòloga nascuda a Bogotà i resident a Barcelona. En aquest període atén l'Associació Camperola del Magdalena Medio, al municipi de Barrancabermeja, a la vora del riu Magdalena i seu d'una gran refineria de petroli. En una zona rural on s'ajunten uns 30.000 camperols, la majoria desplaçats (alguns per dues o tres vegades) a causa de crònics conflictes bèl·lics. Un territori necessitat de plans de desenvolupament, on l'únic representant de l'Estat és  l'Exèrcit, on els serveis públics no existeixen, el sistema sanitari no funciona i l'educació és pèssima. S'estén l'obligació d'estar units perquè els fills tinguin futur, fora d'uniformes i de pistoles.

Ja en arribar al seu destí amb una motxilla carregada de gom a gom, Laura tenia ben clar el que buscava. Sabia que havia de deixar de fer-se preguntes que no portaven enlloc. I es va prometre escoltar i callar, un mai sap qui atén les teves paraules o els teus gestos. Va haver endinsar-se en la selva i fer llargues marxes a lloms d'una mula. Matalassos incòmodes, mosquits molestos o adoloriment per la muntura. Però també unes imatges entranyables i inesborrables: "Les muntanyes de verd viu no tenien fi, el cel sense núvols semblava més blau que en qualsevol altre lloc, i era difícil diferenciar els sons de les aus entre els arbres, ja que el que més se sentia eren els breus renills de les mules i el taloneig harmònic de les ferradures contra el terra". Una realitat humana que s'imposava i amb la qual calia tractar. No obstant la seva tremolor i les seves lleus sacsejades en l'estómac (li bategava més aquest que el cor), Laura buscava establir en les seves actuacions un equilibri entre la dolçor i l'enteresa. Una intensa passió amorosa li va permetre evitar la desesperació davant el sofriment i la impotència del moment. L'enyorança d'una cabana i d'una olor, el vigor d'unes vivències, d'unes peculiars circumstàncies. L'exili d'una història de passió i una pregunta vital: Què estic disposada a perdre per no perdre'l, per no perdre aquells dies valuosos?