Monedero: "Per evitar que Rajoy torni a governar no hi ha més remei que buscar confluències"

|

Monedero3


Lledó Barberá.- Juan Carlos Monedero necessita poca presentació. Juntament amb Pablo Iglesias va saber canalitzar el clam d'una societat bolcada a les places. La 'Spanish Revolution' va construir un nou relat que va quallar amb el naixement de Podem.


Mentre que Iglesias sempre ha estat la cara i la veu, ell ha traçat l'ànima del projecte. Però la seva figura no deixa indiferent: o l'estimes o l'odies. No hi ha terme mig. Com tampoc n'hi ha quan s'expressa: clar, directe, sense pèls a la llengua i sense embuts.


Amb motiu de la seva presència a Barcelona per participar en el quart 'Seminari Internacional de Convivència Planetària: Construïm Biocivilització', CatalunyaPress ha aprofitat per xerrar amb ell sobre Podem i el seu paper en aquests mesos fallits de negociació i en les ja oficials eleccions del 26J.


En primer lloc i fent referència a la seva estada a Barcelona, per què Juan Carlos Monedero forma part d'un grup de biocivilització?

Perquè en el cor de la meva reflexió intel·lectual hi ha la idea de crisi civilitzatòria i un dels elements essencials d'aquesta crisi té a veure amb la devastació mediambiental i la consciència que per al nivell de consum que tenim farien falta quatre planetes terra. A més, costa molt que siguem conscients, fins i tot sabent la gravetat del tema, ens costa molt prendre decisions. Per tant, crec que cal dedicar-li temps, energia i moltíssima intel·ligència perquè el risc és extrem i la nostra capacitat de resposta està molt per sota de les nostres necessitats.


Com funciona tan extens grup de treball?

Aquí s'ajunten gents que treballen en diferents llocs -Fòrum Social Mundial, processos de pau, qüestions directament mediambientals, teoria política- i que troben una posada en comú de reflexions. Mira, estem en una societat que és molt rizomàtica, és a dir, ja no hi ha un centre, sinó que és una mena de xarxa de pescador que té molts diferents nòduls on es creuen molts diferents interessos. Quan el teu tenses en algun punt d'aquesta xarxa, els nòduls convergeixen allà on estàs fent la pressió. I això és una d'aquestes pressions.


Tenint-lo aquí, i amb el panorama polític actual, entengui que no podem deixar de parlar de política. Què creu que li ha sobrat i què li ha faltat a Podem durant els mesos de negociació?

Jo crec que qualsevol partit polític per la seva pròpia condició de partit polític està abocat a equivocar-se perquè la lògica parlamentària, la lògica representativa i la lògica mediàtica construeixen una gramàtica pedant molt allunyada de la gent. Jo prefereixo que hi hagi una llei contra desnonaments que haver d'estar parant-tots els dies, tot i que parar-los té molt més d'èpica que el treball parlamentari. No vull amb això qüestionar la tasca d'un parlament però sí que és cert que els partits polítics, malgrat que som al segle XXI, segueixen semblant-moltíssim als partits polítics del S. XX i això els fa ostatges d'unes lògiques molt allunyades de la ciutadania.


Dit això, crec que Podem ha estat la força política que des del mateix dia de les eleccions va plantejar al partit socialista la possibilitat d'un govern de canvi i li va plantejar des del primer moment ajuntar els seus 90 escons amb els nostres per construir una majoria d'esquerres . Però, el dia 28 de desembre, el Consell General del PSOE li talla a Pedro Sánchez la possibilitat de pactar amb Podem i per això comença tota una discussió on el partit socialista intenta convèncer els espanyols que 130 escons, és a dir, PSOE i Ciutadans, són més que 161, els del PSOE, Podem i IU. Des d'aquest moment hi ha hagut una sèrie de vaivens de Ciutadans oferint-se al PP i al PSOE -només li ha faltat oferir-se a la pacha mama o Silicon Valley-. El PSOE, igual: s'ha trobat a braços de Ciutadans alhora que deia que volia un govern de canvi. El PP, mentre, estava llegint el Marca.


Per tant, creu que, en general, tots els partits han fallat a la ciutadania?

Jo seria caut. Si tu li preguntes a deu persones què volen menjar i l'enquesta et diu que a dos els agradaria menjar arròs; a tres, menjar verdures; a altres tres, pollastre; i, als últims dos, menjar marisc, no pots treure com a conclusió que els deu volen menjar una paella mixta.


Per això, crec que sí que hi ha aquest empipament que hem tingut tots, jo també, per l'impasse polític, hem tingut la sensació que els partits polítics no complien amb la seva tasca de solucionar les seves penes i de formar govern. Però també crec que això és més fàcil dir-ho com menys implicats estem. En aquest moment et dius: ¿què vols? ¿Un govern sense Rajoy però amb les polítiques de Rajoy? ¿És això realment el que vols? Estàs realment disposat a sacrificar l'esforç que hem fet tots els espanyols per construir una formació política com Podem? Vols sacrificar només perquè no ha sortit el resultat electoral que ens hagués agradat?


Jo estic convençut, fixa't, que aquest enuig per no haver-se format govern es va a convertir en un reconeixement per la fermesa dels nostres principis quant comenci la campanya electoral. Tots intentaran buscar qui és el culpable, serà una campanya bastant trist, gairebé de pati de col·legi. Jo el que espero és que Podem pugui dir que, des del primer i fins a l'últim dia, han apostat pel mateix tipus de govern de canvi i progressista. Aquesta coherència ens hauria de donar un espai de reconeixement que, sumat a aquest acord que reclama la gent dels que estan apostant pels de baix enfront dels de dalt, generi una il·lusió que permeti un govern presidit per Podem després del 26 de juny .


Aquesta il·lusió de què parla es va veure al 15M. Creu que segueix viu?

Crec que el correcte davant de la pregunta d'on està el 15M és contestar on no hi és. Les Marees, Podem, la impugnació del bipartidisme, l'abdicació del Rei, l'enuig per la Gürtel, la Púnica, amb alguns comportaments judicials, amb els mitjans de comunicació són productes del nou relat que va construir el 15M. Per tant, el 15M és un regal que ens vam donar els espanyols i el que ha impedit que hi hagi un moviment d'extrema dreta com el de Le Pen o Donald Trump.


Llavors que realment encertem a assenyalar al terrorisme financer o polítics que s'han deixat de la ciutadania com a responsables del que ens passa, ens situa en un espai molt inèdit i molt peculiar que explica per què el món està mirant a Podem, tenim la capacitat de posar fre a aquesta espiral cap desguàs a la que ens estan portant les autoritats europees.


Llavors, com creu que s'afronten les noves eleccions?

Crec que anem a unes eleccions on la ciutadania té més informació. I cal confiar. Si una altra vegada 7 milions d'espanyols, amb tot el que ha passat en aquests quatre mesos on ens hem assabentat que Aznar paga malament els impostos -que no el comparin amb mi perquè jo vaig fer la meva declaració complementària i ell no i per això li han posat 1 multa-; Rato és la cinquena essència de la màfia econòmica; Rita Barberà, que és la que li va donar la secretaria general a Rajoy; Bárcenas, Ricardo Costa, el ministre Soria i els 'Papers de Panamà'. Si el PP, que com va dir un acte judicial, s'ha comportat com una associació creada per delinquir, encara rep el suport de milions d'espanyols, haurem de fer tots una reflexió profunda. D'altra banda, el votant del PSOE crec que és conscient que votant-no sap amb qui governarà, si amb amb la dreta o amb l'esquerra. Amb Ciutadans passa el mateix i sap que està votant a un partit que és la crossa del vell bipartidisme.


En canvi, Podem s'enfronta a aquestes eleccions sense deutes, perquè no li deu diners als bancs; amb la fermesa d'haver exigit des del començament un govern de transformació; amb l'exemple d'haver presentat la Llei 25 de suport a la gent més necessitada com a primer acte simbòlic i pràctic al Parlament; i, amb l'oferta que en el cas que ens donin els vots anem a posar-los al servei d'un govern de canvi i no al servei d'un govern de la vella o de la nova dreta.


¿Sí o no a la confluència amb Esquerra Unida?

Quan vam néixer vam dir que ho fèiem no buscant la unitat de les esquerres sinó la unitat popular. No ens interessen les sopes de sigles ni les confluències dels partits que diuen que són l'esquerra. Hi ha hagut canvis a IU, el lideratge de Cayo Lara ha quedat enrere i està sent substituït pel de Alberto Garzón, que és una persona que pertany a una altra generació i que té una altra manera de pensar que ve, de fet, de l'15M. Per tant, defensa una altra concepció molt menys ancorada en els vells símbols, en les velles identitats i en un resistencialisme que mira més cap al passat que cap al futur.


A més, IU-Unitat Popular ha demostrat que té suport ciutadà i això obliga també a Podem a escoltar que hi ha un milió de persones que entenen aquest aire de família que vol dir Podem però que prefereixen col·laborar en el canvi des d'altres espais. Per això, el que no té sentit, i crec que seria un delicte de lesa estupidesa, és tornar a permetre que, per molt poc, Rajoy tornés a governar. Però per evitar-ho no hi ha més remei que buscar confluències i jo crec que no anem a tornar a cometre l'error de que persones que tenen molt més en comú que coses que els separen, vagin cada un pel seu compte.


¿I què passa amb la marca? ¿Se seguirà mantenint a tota Espanya?

Podem ha tret cinc milions de vots i és la marca que la gent s'identifica amb el canvi. De fet, llegia recentment una enquesta on a Barcelona el 70% en el seu record de vot deia haver votat a Podem, i mira que ni ens presentàvem com a tal. Això demostra que hi ha una identificació de Podem amb el canvi i no podem sacrificar alguna cosa que costa tant construir.


Monedero2Però, al mateix temps, jo vaig proposar Podem En Comú com un nom que em semblava un paraigua on cabien tots: la mare nodrissa Podem i també tot allò que hem anat aprenent a través de les confluències, de les eleccions municipals i dels desacords. Jo crec que estant d'acord en la urgència del canvi no hauríem de enredar-nos en excés en maximalismes identitaris que anessin en contra de la possibilitat històrica d'acabar amb el bipartidisme, en un moment on Espanya i Europa estan a punt de perdre el contacte social democràtic.


Seguirà mantenint Podem el referèndum a Catalunya com una cosa irrenunciable?

Quan hi ha un 80% de catalans que vol un referèndum, no assumir-és pegar-se un tret al peu. A mi m'agradaria que Espanya no es trenqués perquè crec que Espanya existeix. I, és més, que des de Catalunya es col·laborés amb intensitat en la construcció d'una Espanya plena de decència com la que implicava la de Machado, Lorca, o Buñuel, que no avergonyia a ningú, sinó tot el contrari.


Però l'única possibilitat que Espanya no es trenqui passa per reconèixer la nostra condició plurinacional. A mi m'agrada dir que Espanya està malament ensenyada i mal apresa. És a dir, hi ha molta gent en el conjunt de l'Estat que no entén que a Catalunya es somia en català, que al País Basc es somia en basc ia Galícia en gallec i que, per tant, hem d'entendre que la nostra peculiaritat històrica s'ha construït com un Estat plurinacional.


Jo crec que caldria rebaixar una miqueta aquesta macarreria identitària. De fet, els qui neguen els referèndums pel dret a decidir són els separatistes realment, és a dir, que no hi ha major fàbrica d'independentisme que el Carrer Gènova de Madrid, seu del PP. I, per això, entenem que l'única possibilitat que no creixi aquest sentiment trencat respecte d'Espanya és una lliure adhesió al projecte comú.


I què passaria si Catalunya votés i digués que no vol formar part de l'Estat espanyol?

És un escenari complicat d'imaginar perquè jo no ho veig per cap costat. No ho veig factible per les eleccions que hi ha hagut, els resultats de consultes, l'ambient generalitzat i perquè em consta que el que la gent està reclamant és una inserció on hi hagi un respecte a la identitat peculiar catalana. Jo he rebut molts correus durant les eleccions on la gent em deia que si Espanya és possible que no volien marxar.


Anirà Juan Carlos Monedero en alguna candidatura a les properes eleccions?

No, des del començament Pablito em va insistir però no em sento una persona de gestió. Per tant, seguiré defensant-me amb ungles i dents per no presentar-me. I de fet, no em presentaré a aquestes eleccions, això t'ho asseguro. És més fàcil que Ciutadans estigui lliure de finançament il·legal que jo em presenti de candidat a les eleccions.


També em sembla bo que algun dels que vam fundar Podem no estiguem ficats en el cor de la lògica partidista ja que com a polític representes a un col·lectiu i, per tant, les opinions ja no són les teves, són les del col·lectiu i això et limita , tinc un pòsit llibertari que em costa molt.


A més, estic convençut que és molt més útil per a una formació política que hi hagi algú que s'identifiqui amb ella però que no estigui en el dia a dia burocràtic i no tingui les limitacions de ser representant.


Hi ha crisi en Podem?

Des del primer dia. És més, hi ha crisi en Podem des d'abans que el configuráramos. Des del començament hem assumit que hem de deixar de banda la teologia en la política i que hem de acostumar-nos a les discussions i intentar que no es tanquin en la crema de l'heretge.


Vam coincidir cap a on anem però tenim plantejaments diferents en el com. Aquestes discussions de vegades són dures perquè tenim principis, idees, les hem reflexionat i defensem les nostres conclusions. Per tant, quan perds, t'enfades però això no implica que l'endemà no segueixis treballant pel projecte. L'únic que cal és ser lleial amb els objectius ja que mentre ho siguem, les discussions, lluny d'alimentar aquesta idea que es vol brindar que estem dividits internament, serviran per representar la realitat plural d'aquí fora al carrer. La gent no funciona amb un catecisme, llavors, ¿per què hem de demanar-li als partits polítics que siguin focus d'ortodòxia en tots els seus àmbits?


Acaba de nomenar la idea que s'alimenta la divisió interna en Podem, considera que hi ha més màquina del fang contra Podem que contra altres partits polítics?

Déjame plantejar-te tres exemples perquè la gent tregui les seves pròpies conclusions. En primer lloc, la gent de Podem en conjunt hem rebut centenars de querelles, de fet, jo només he rebut quinze. Entre els que ens han interposat les demandes està Mans Netes, ara a la presó o Lucia Figar, ex consellera d'Educació per la Comunitat de Madrid, que va exigir el meu cap a la Complutense i està sent processada per aparèixer en els papers de la xarxa Púnica .


En segon lloc, hi va haver una discussió sobre com tributar quan tens una empresa unipersonal: o mitjançant l'IRPF o mitjançant dividends. A mi em van recomanar la primera opció, hi va haver una discussió i al final vaig decidir fer una complementària, 1 cosa que és totalment legal i per això no em van sancionar. Aznar no la va fer i Hisenda li ha fet la paral·lela i l'ha sancionat. Que algú em compari la que em va caure a mi per fer una cosa millor feta de la que ha fet Aznar: portades, telenotícies, hores de tertúlia, columnes d'opinió. Fins i tot jo vaig plantejar una denúncia per revelació de secrets i no em van fer ni cas mentre que a Aznar si.


En tercer i últim lloc, el 100% de les querelles contra Podem han estat arxivades. En canvi, quan s'anuncien apareixen a cinc columnes, a les portades de digitals i obren els telenotícies. Quan s'arxiven no ocupen ni per apunti el mateix espai. ¡I tant que hi ha hagut màquina del fang! ¡I tant que hi ha hagut màquina del fang!


On i com es veu d'aquí cinc anys?

On estic però amb la voluntat de construir-me sobre tres eixos. Un és l'acadèmic, m'agrada donar classes i miro enrere i m'adono que una part del que significa Podem néixer de la meva condició de docent i això em fa pensar que alguna cosa fem bé.


El segon puntal és el que jo anomeno Vázquez Montalbán, que és el que vull ser de gran. Aquest té a veure amb ser un pensador que acompanya la construcció d'un nou sentit comú al meu país. I hi ha un tercer puntal més feble que és acompanyar Podem en el que significa la reconstrucció de la democràcia a Espanya.


D'aquests tres puntals, al qual vull prestar-li més atenció és al segon i de fet, acabo de publicar amb Juan Carlos Mestre, que és premi nacional de poesia, una nova edició de la Ventafocs, plena de poesia que a mi m'emociona. Significa sortir de la grisa teoria i de la burocràcia política i poder somiar amb una ventafocs rebel a la qual no li agraden els prínceps capritxosos amb sabatetes de cristall.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH