Espanya, una democràcia aparent

Ramiro Grau Morancho
Advocat i escriptor

Acadèmic Corresponent de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación.


Cridem democràcia a aquell sistema polític en què el govern es realitza per representants elegits pel poble. És a dir una forma de govern en què la sobirania resideix en el poble, i els polítics són mers mandataris, que actuen en nom i representació dels seus electors, el poble sobirà.


¿Espanya és una democràcia? Sembla evident que no. Els polítics constitueixen una classe a part, una casta d'intocables, absolutament professionalitzats, que fan de la política la seva única ocupació, i que van saltant de càrrec en càrrec, fins a la jubilació, com qualsevol altre treballador. I, per més inri, molts d'ells mai han exercit professió o ofici que no sigui la política, de manera que tenen un desconeixement, total i absolut, de la realitat social.


Per no parlar de l'escassa preparació intel·lectual i acadèmica d'una bona part de la nostra classe política, que és inferior a la de qualsevol demandant d'ocupació a l'Inem, malgrat la qual cosa se'ls nomena ministres o consellers d'estat, sense cap rubor per part de qui els nomena.


El resultat està a la vista: ocurrències i bestieses per tot arreu, estupideses dites amb veu grandiloqüent, generalitats i vaguetats dites sense solta ni volta, i demagògia, molta demagògia, convençuts com estan que el poble és encara més ximple que ells, que ja és a dir.


Confio i espero que després de la patacada electoral del passat dia 24 de maig, els dirigents del PP s'hagin adonat que els electors no són tan curts com ells suposaven, encara que calgui triar entre Guatemala-PP o Guatepeor-PSOE, tenint en compte el sistema bipartidista que existeix a Espanya, penso que per poc temps, ja que anem a passar a un model de quatre partits estatals, incloent a Podem i Ciutadans.


Tant el legislatiu com l'executiu tenen les mateixes mancances de formació, i persegueixen la recerca no de l'interès general, sinó l'interès particular, propi i privatiu, dels respectius partits polítics, excepte honroses excepcions, que també n'hi ha. Però excepcions, al cap i a la fi.


I el poder judicial? Doncs ni està ni se l'espera. L'administració de justícia ha passat a ser això, una administració més, amb un bon nombre de jutges i fiscals que salten alegrement de la política a la justícia i de la justícia a la política, sempre de la mà d'un partit polític al qual hauran seus ascensos i càrrecs. I els deutes s'han de pagar... Encara sort que encara queden jutges i fiscals independents, i autènticament professionals.


Una Catalunya insolidària amb la resta d'Espanya, unes comunitats autònomes gaudint de privilegis fiscals heretats del franquisme, com el País Basc i Navarra, i dos focus separatistes a Catalunya i Vascongadas, sense que el Govern s'atreveixi a agafar el toro per les banyes...


Mentrestant les competències sanitàries, educatives i fins i tot policials, s'han anat deixant en mans de les autonomies, algunes de les quals estan creant autèntics cossos armats, que Déu vulgui no utilitzin algun dia per defensar la seva "independència"


Té solució Espanya? La veritat és que ho dubto.

1 Comentaris

1

Com títol l'article te ganxo, com democràcia aparent, revel·la desconeixement de lo que noés democràcia. No és perfecta però encara pots dir el que vols i gaudir de llibertats que no la trobaries en altres part del món. Els humans som imperfectes i en alguns casos massa, però lo que està fallant son les persones i no la democràcia tenin en compte que no estem en la ciutat Estat de l'antiga Grècia. Pel demés res de nou sota el sol, el articulista s'ha quedat "sssstupendu".

escrit per 28/jul/17    09:46 h.

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH