Un 'voyeur' de la política

Miquel Escudero

Guerradebanderas


Nascut a Nova York, Enric Ucelay-Da Cal és catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Es va doctorar a la Universitat de Columbia amb una tesi sobre l'Estat Català. Es va instal·lar a Espanya el 1974, i anys després va obtenir la ciutadania espanyola. Ell es considera escèptic respecte de tot, fins i tot d'ell mateix. Ha escrit fa poc que "no resulta fàcil el paper d'independent en una societat partidista, de marcada dualitat", com ho és ara la catalana. I que 'els pujolets' li van mostrar escàs afecte des que va publicar el seu llibre' La Catalunya populista ', el 1982. S'ha referit a l''abús de la realitat' efectuat per Jordi Pujol, a propòsit de Banca Catalana: ell era moral i els socialistes uns mentiders. Resulta penós i repugnant que pretensions com aquesta fossin consentides per uns i altres. Així ens ha anat.


El professor Ucelay és una persona docta que no dubta a al·ludir Tom i Jerry, amb motiu de la 'orquestració' del 1r d'octubre. Confessa que no sentia simpatia pel referèndum d'aquell diumenge: "Era una provocació calculada, a partir de la declaració revolucionària de tres setmanes abans", "a Catalunya, des del cop parlamentari del 6-7 de setembre s'ha produït una revolució. Literalment". Un error enorme de Rajoy va ser fer actuar amb contundència a la policia, el que va produir un relat a la mesura de l'independentisme institucional: porres contra urnes. "No va ser una escabetxada salvatge, només va ser la policia actuant com a tal, que ja és dir prou".


Un retorn als tòpics de  l'Espanya negra i de Catalunya com a somni del país de Jauja. Tot molt bast. Ucelay diu que evita TV3 "pel seu plom propagandístic, tan reiteratiu" i que la Forcadell li treu de polleguera: tan fanàtica és que ni se n'adona. L'historiador entén que "ningú és un sol país" i que la política no es fa al carrer. No diré res sobre les seves aprensions a la bandera espanyola, a causa de les seves ressonàncies extremistes, però de veritat pot ell admetre que fos un error dels independentistes esperar un 'diàleg sincer' amb el Govern central? Sí comparteixo, en canvi, aquesta altra frase seva: "Una de les característiques frustrants, irritadoras, del discurs catalanista és la convicció que tot el que s'escriu en català ha de defensar els suposats valors de la catalanitat. És un abús".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH