Si hi ha alguna cosa que ha canviat urbanísticament , de manera visible, Barcelona en els darrers anys és l'aparició de les superilles . De fet, aquest mes de setembre es compleixen sis anys de la creació de la primera , al perímetre format pels carrers Badajoz, Pallars, Llacuna i Tànger, al barri del Poblenou .

 

Segons l' Ajuntament , amb aquestes es vol " recuperar per a la ciutadania una part de l'espai que actualment ocupen els vehicles privats " i " aconseguir un espai públic saludable, amb més verd, més just i segur, que afavoreixi les relacions socials i l'economia de proximitat ”.

 

La seva creació va generar reaccions contraposades ; d'una banda alguns veïns i comerciants de la zona han estat molt crítics denunciant “ problemes de trànsit i amb el transport públic ” que els talls i les modificacions de la circulació han provocat en aquest temps. De fet, el setembre del 2016, just quan la superilla es va posar en marxa, van crear el perfil de Twitter Afectats SuperillaP9 (@SuperillaP9). I també hi ha un compte de defensors , el Col·lectiu Superilla Poblenou (@SuperillaP9) i que es defineixen com “veïns a favor de recuperar espai públic per a les persones”.

 

Aquesta dualitat es mostra a les xarxes socials i també a les enquestes com la que va publicar Construïm Barcelona a principis del mes de juliol.

 

A l'enquesta 7 de cada 10 dels veïns de Barcelona (el 69%) es mostren contraris a les superilles i el 60% s'oposa a la planificació urbanística del govern liderat per Ada Colau .

 

 

 

Les veus crítiques amb la superilla també es troben en figures com l' urbanista Salvador Rueda , que va apuntar, a finals d'abril del 2022, que el model és "insuficient" , en una conferència del cicle Fer metròpoli de Foment del Treball un dels actors socials que n'han criticat la implantació a Barcelona.

 

L'urbanista Salvador Rueda: "El model de Superilla d'Ada Colau és ineficient"

 

Altres, en canvi, apunten que aquestes es fonamenten en la idea original d' Ildefons Cerdà , amb un urbanisme que posava el vianant al centre de la mobilitat, encara que molts diuen el contrari.

 

DEL "PROJECTE PILOT" A LA PROLIFERACIÓ

 

Després d'aquesta prova pilot duta a terme al Poblenou, el 2020 es va iniciar una nova fase de creació de superilles al districte de l'Eixample. La intenció del govern municipal, en el seu segon mandat, era “establir 42 nous eixos i places verdes en un termini de 10 anys”. És a dir, d'aquí al 2030.

 

La Fiscalia investiga el projecte de les "superilles" de Colau

 

El primer eix dactuació seria el carrer Consell de Cent. A diferència del que s'havia fet amb les proves pilot, on es va actuar per eixos en comptes de blocs, es busca la creació subsegüent de noves places als eixos d'intersecció entre els diferents carrers . En aquests casos, el trànsit privat també es restringeix als residents, amb una velocitat màxima de 10 km/h.

 

Així, la del Consell de Cent seria la primera del districte més extens de la ciutat; actualment, hi ha també superilles a Sant Antoni (on també hi ha hagut queixes per part dels comerciants, amb entitats com Som Sant Antoni i els treballadors dels Encants de Sant Antoni ).

 

 

Colau obvia els problemes de les Superilles i nega la precarització de les treballadores del SAD

També compten amb la seva superilla en algun tram del carrer Girona i el seu entorn, al voltant de la Sagrada Família i al barri del Fort Pienc.

 

Tot i que les superilles generen aquesta disparitat d'opinions , també s'ha aplicat el model a Hostafrancs (Sants-Montjuïc) i La Maternitat i Sant Ramon (Les Corts) . Igualment, està prevista l'entrada en funcionament d'altres que, actualment, tenen obres en marxa a altres punts de la ciutat, com Sant Gervasi - Bonanova (Sarrià-Sant Gervasi), Camp d'en Grassot i Gràcia Nova (Gràcia ), Horta (Horta-Guinardó) i Nou Barris.

 

Salvem Barcelona demana al PSC que aturi la nova superilla de l'Eixample