Descobreixen un metabòlit intestinal clau en l'origen de l'aterosclerosi

Una recerca innovadora liderada pel Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars (CNIC) ha revelat una troballa que podria canviar radicalment el diagnòstic i tractament de l'aterosclerosi, la principal causa de mort a nivell mundial. L'estudi, publicat en la prestigiosa revista Nature, identifica el propionto de imidazol (ImP), un metabòlit produït per la microbiota intestinal, com un factor causal i un nou biomarcador primerenc d'aquesta malaltia.

Un marcador primerenc i causal de l'aterosclerosi activa

Les malalties cardiovasculars, que sovint s'originen per l'aterosclerosi (l'enduriment i estrenyiment de les artèries), continuen sent la principal causa de mortalitat global. Encara que es controlen factors de risc clàssics com el colesterol alt, la hipertensió o el tabaquisme, la detecció primerenca és crucial. L'equip del CNIC, amb el suport fonamental de la Fundació “la Caixa” (a través de la seva Convocatòria CaixaResearch de Recerca en Salut amb gairebé un milió d'euros), ha descobert que el ImP es detecta en la sang de persones amb aterosclerosi activa fins i tot en etapes primerenques. Annalaura Mastrangelo, investigadora del CNIC i primera autora de l'estudi, explica que aquest metabòlit "està produït exclusivament per bacteris de l'intestí" i que "la seva presència en sang es relaciona amb el desenvolupament d'aterosclerosi activa en persones aparentment sanes".

 La rellevància diagnòstica d'aquest descobriment és immensa. "Detectar aquest marcador en sang representa un gran avantatge", subratlla Mastrangelo, "atès que les proves actuals per a identificar l'aterosclerosi activa requereixen tècniques d'imatge avançada, complexes i costoses, que sovint no estan cobertes per la seguretat social. Els nivells de ImP en sang ofereixen un marcador amb valor diagnòstic per a facilitar la identificació de persones sanes que tenen aterosclerosi activa i possibilitar el seu tractament primerenc". Però el ImP no és només un marcador. Iñaki Robles-Vera, també primer autor de l'estudi, afegeix: "No sols observem que el ImP està elevat en persones amb aterosclerosis, sinó que és un agent causal de la malaltia." El consum de ImP en models animals d'aterosclerosis va provocar l'aparició de plaques en les artèries. El mecanisme descobert és que el ImP activa el receptor imidazolínico de tipus 1 (I1R), la qual cosa genera un augment de la inflamació sistèmica que contribueix directament al desenvolupament de l'aterosclerosi.

Una nova via per al tractament 

Per a David Sancho, cap del laboratori de Inmunobiología del CNIC i líder de l'estudi, "aquest descobriment és important perquè obre una nova via de tractament". La recerca publicada en Nature ha revelat que l'ús de bloqueantes del receptor I1R prevé la inducció d'aterosclerosi per ImP i redueix la progressió de la malaltia en models de ratolí, fins i tot en aquells induïts per una dieta alta en colesterol. "Això obre la possibilitat futura d'un tractament combinat del bloqueig d'I1R al costat del bloqueig de la producció de colesterol per a aconseguir un efecte que esperem que sigui sinèrgic i que previngui el desenvolupament d'aterosclerosi", assegura David Sancho. Aquestes troballes ofereixen "noves possibilitats per al diagnòstic precoç i el tractament personalitzat i d'hora de l'aterosclerosi". En el futur, a més dels factors clàssics com el colesterol, la presència de ImP en sang podria ser un indicador clau de risc. Actualment, el CNIC ja està treballant en el desenvolupament de fàrmacs que puguin bloquejar els efectes perjudicials d'aquest metabòlit.

Col·laboració global per a un avanç traslacional

Encara que liderat pel CNIC, aquest estudi és fruit d'una extensa col·laboració global, tant a nivell nacional com internacional. Han participat institucions de renom com el Mount Sinai Fuster Heart Hospital i Icahn School of Medicine at Mount Sinai a Nova York (els EUA); l'Institut de Recerca Sanitària Fundació Jiménez Díaz; la Universitat Autònoma de Madrid; el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBER-#CV); la Universitat de Göteborg (Suècia); la Universitat d'Atenes (Grècia); Inmunotek S.L; la Universitat de Michigan (els EUA); l'Hospital de la Princesa; el Centre de Metabolómica i Bioanálisis (CEMBIO) de la Universitat CEU Sant Pau; la Universitat de Heidelberg (Alemanya); i l'Institut de Recerques Biomèdiques Sols-Morreale IIBM-#CSIC. Aquest ambiciós projecte ha rebut finançament d'importants entitats com el European Research Council, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l'Agència Estatal de Recerca, la Unió Europea a través de NextGeneration, i la ja esmentada Fundació “la Caixa”.