Catalunya lidera la salvació de la tortuga mediterrània amb més de 300 exemplars alliberats el 2025

Aquest 2025, més de 300 tortugues mediterrànies (Testudo hermanni) han estat alliberades als parcs naturals de la Serra del Montsant, Cap de Creus i els Ports, consolidant així un projecte essencial per a la recuperació d’aquesta espècie protegida i catalogada en perill d’extinció. Aquesta iniciativa és promoguda pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que lidera la conservació en aquests espais naturals.

Les tortugues que es reintrodueixen provenen principalment del Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), ubicat a Masquefa, i del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, a Garriguella. A més, una part significativa dels exemplars prové de les tortugues recollides anualment entre particulars, que moltes vegades desconeixen que la seva tinença és il·legal, ja que la comercialització d’aquesta espècie es va prohibir als anys vuitanta.

Dos dècades recuperant la tortuga al Montsant

Aquest 2025 es compleixen 20 anys des que va començar la reintroducció d’aquesta tortuga al Parc Natural de la Serra del Montsant. Des de 2005, més de 7.000 exemplars han estat alliberats, majoritàriament amb el mètode d’alliberament directe (hard release). Enguany, 80 exemplars s’han incorporat a aquest ecosistema, reforçant una població que continua guanyant solidesa.

Cap de Creus: un pont biogeogràfic crucial

Al Parc Natural del Cap de Creus, aquest any s’han posat en llibertat 88 tortugues juvenils a la zona nord, totes procedents del Centre de Reproducció de l’Albera. Aquest parc juga un paper clau, ja que representa la continuïtat biogeogràfica amb la serra de l’Albera, on es conserva l’única població natural d’aquesta espècie a la península Ibèrica.

Avanços significatius als Ports

El Parc Natural dels Ports ha alliberat enguany 136 exemplars. Des de 2021, s’hi han reintroduït un total de 3.040 tortugues procedents del CRARC, del Centre de Reproducció de l’Albera i del Centre de Fauna de Canal Vell. Els seguiments posteriors, mitjançant protocols de captura-recaptura amb gossos ensinistrats i el control amb emissors GPS, confirmen que una part important d’aquests exemplars no només sobreviuen, sinó que s’adapten al medi i es reprodueixen.

Aquest projecte representa un exemple clar d’èxit en la conservació d’espècies i posa en valor la importància de la col·laboració entre institucions, centres de recuperació i ciutadania per revertir el declivi d’una espècie emblemàtica del patrimoni natural català.