Troballa crucial sobre la ELA a Catalunya: Què és i per què és important aquest descobriment?

Un equip d'investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i de la Universitat de Lleida  (UdL) ha publicat un estudi crucial en la revista científica Redox Biology. Aquest avanç, que podria ser un punt d'inflexió en la lluita contra l'Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), se centra en les "portes d'entrada" de les cèl·lules.

Què és la ELA i quin han descobert?

La ELA, o Esclerosi Lateral Amiotròfica, és una malaltia neurodegenerativa progressiva. En termes senzills, és una malaltia del sistema nerviós que afecta les neurones del cervell i la medul·la espinal. Això causa una pèrdua de control muscular que empitjora amb el temps. Els símptomes poden incloure feblesa muscular, dificultat per a parlar, empassar i respirar, ja que les neurones motores que controlen el moviment es veuen afectades i finalment moren. La recerca de IRBLleida ha demostrat que el mal funcionament d'unes estructures anomenades complexos de porus nuclears —que actuen com a "portes" per a controlar el pas de proteïnes i altres molècules al nucli de les cèl·lules— és un factor central en el desenvolupament de la ELA. Els científics han demostrat que quan aquestes "portes" fallen, la proteïna TDP-43, que és clau per al funcionament cel·lular, es desplaça fora del nucli i s'acumula en el citoplasma. Aquesta acumulació és una de les principals característiques de la malaltia en les neurones de les persones amb ELA.

Què significa aquest avanç per al futur?

El descobriment obre un nou camí per al desenvolupament de tractaments. En lloc de centrar només en els símptomes, els futurs tractaments podrien enfocar a restaurar el correcte funcionament d'aquestes "portes" cel·lulars per a frenar la progressió de la malaltia. L'equip de recerca, que també va comptar amb la col·laboració de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona, també ha descobert que l'estrès oxidatiu —el mal produït pels radicals lliures, comú en l'envelliment— agreuja encara més la deterioració d'aquestes "portes".