Ferran Adrià: “La innovació exigeix actitud, curiositat i una connexió real entre la universitat i l'empresa”
Adrià, reconegut xef i ambaixador de Telefònica des de 2010, va ser el principal protagonista de l'esdeveniment que ha aplegat aquest dimarts prop de 200 persones a l'Auditori de la UPC a Barcelona gràcies a la Càtedra Telefònica UPC-UPF.
Ferran Adrià, reconegut mundialment per haver revolucionat la gastronomia, fa temps que va deixar els fogons per centrar-se en el coneixement i la gestió. Lluny de receptes màgiques, la seva visió actual sobre l'empresa, la tecnologia i el talent aposta pel pragmatisme, l'ordre i una dosi necessària de realisme.
La jornada ‘Connecta Innovació: Universitat, Empresa i Futur’, un esdeveniment impulsat per la Càtedra Telefònica UPC-UPF, ha acollit a Barcelona la cloenda d’una gira que enguany també ha passat per Granada, Toledo i Las Palmas de Gran Canaria amb èxit de participació. Aquesta trobada va reunir estudiants, professors, investigadors i professionals per debatre sobre com la creativitat i la innovació poden reforçar els vincles entre l’àmbit acadèmic i l’empresarial.
Ferran Adrià, reconegut xef i ambaixador de Telefònica des de 2010, va ser el principal protagonista de l'esdeveniment. A través de la seva conferència “Sapiens: la meva recepta per innovar a l’empresa”, va presentar la metodologia que ha desenvolupat al llarg de la seva carrera i que va ser aplicada inicialment a la gastronomia, però que actualment es fa servir en molts altres àmbits. El mètode Sapiens, que va anant compartint el "geni de la cuina mundial" amb ajuda dels estudiants presents, tal com va explicar Adrià, parteix d’una idea fonamental: "Quan connectes totes les possibles respostes, pots començar a comprendre. Si comprens, innovaràs millor i podràs actuar amb èxit".
Cal una actitud innovadora a les empreses
Ferran Adrià en declaracions a CatalunyaPress va destacar la importància de l'actitud innovadora per part de les empreses. "No totes les petites empreses necessiten innovar com es creu, però sí que han d’adoptar una actitud innovadora, qüestionant-se tot el temps i adaptant-se als canvis", va explicar. Així mateix, va parlar de la necessitat de millorar la connexió entre la universitat i l’empresa, subratllant que "encara hi ha una connexió feble entre ambdós àmbits. Amb trobades com aquesta, volem demostrar que és possible traslladar la recerca del laboratori a l’acció real, creant impacte a la societat i a l’economia."
Perquè segons el chef "Ja no val amb tenir il·lusió i muntar un bar, cal tenir educació empresarial i financera", ha explicat Adrià, al que ha afegit la necessitat de fer un màrqueting analític previ.
"Abans de muntar una pizzeria, és important preguntar-se si fan falta més pizzeries, on fan falta i quin serà el teu avantatge competitiu", ha explicat el xef qui, de cara al futur, ha valorat el paper de la Intel·ligència Artificial en alguns sectors, encara que sense obviar les formacions professionals en aquells sectors amb menys influència de la IA, o el coneixement i l'educació.
Més enllà de la "Innovatitis"
Per a Adrià, el concepte d'innovació sovint està mal entès i envoltat d'una aura de complexitat innecessària, un fenomen que ell anomena "innovatitis". Segons el xef i empresari, "es dona per fet que cal innovar, però en realitat, no totes les empreses necessiten fer-ho".
El secret no resideix a inventar la roda constantment, sinó a mantenir una actitud innovadora. Per a les petites i mitjanes empreses, Adrià recomana tornar als bàsics: "El fonamental és la qualitat, la bona gestió i una actitud disposada a aprendre". En aquest sentit, alerta sobre una desconnexió en el món empresarial: tot i que existeixen molts recursos, sovint manca una educació financera i empresarial sòlida que permeti connectar-los eficaçment.
El mètode Sapiens: L'ordre com a base de la creativitat
Quan se li pregunta pel seu cèlebre mètode Sapiens, Adrià refusa catalogar-lo com una "recepta d'innovació". Per a ell, la innovació sense criteri no existeix. "Sapiens és simplement una manera d’ordenar criteris a l’hora de prendre decisions", aclareix.
"La base de l'eficiència empresarial és el control i la planificació" afegeix. Adrià posa un exemple que sembla trivial però que considera fonamental: "l'acte de fer actes a les empreses. Aquest ordre i estructura són els que permeten, posteriorment, desenvolupar projectes complexos".
És en aquest punt on Adrià reivindica una figura sovint oblidada en els processos creatius: l'enginyer. "Els enginyers són fonamentals per a la innovació, però sovint no reben el reconeixement que es mereixen", afirma. Per a ell, aquesta professió és clau perquè aporta l'estructura necessària per materialitzar les idees.
El mètode Sapiens es basa en un enfocament sistemàtic i holístic que permet generar idees i solucions innovadores a través de la connexió de coneixements, respostes i perspectives. Inicialment creat per investigar el món de la restauració gastronòmica a través del projecte elBullifoundation i la Bullipedia, aquest model s'ha adaptat a altres sectors per ser aplicat a l'empresa, productes, serveis i fins i tot a polítiques públiques.
Una mirada realista a la Intel·ligència Artificial i el mercat espanyol
Sobre la irrupció tecnològica del moment, l'IA, Adrià es mostrà prudent però optimista. Gràcies a la seva col·laboració amb Telefónica, ha pogut apropar-se a la Intel·ligència Artificial. "Crec que la IA serà molt útil per a la gestió empresarial i la creació de nous processos, però no es pot esperar que resolgui tot", adverteix. Reconeix que en sectors com la restauració l'impacte directe pot ser més difícil de veure que en altres indústries.
Finalment, Adrià va fer una radiografia honesta del potencial d'Espanya. Reconeix les fortaleses del país en alimentació i turisme, sectors vitals per al PIB, però demana "ser realistes" a l'hora de competir en tecnologia.
"No som tan forts en tecnologia com Microsoft o Nvidia, que tenen pressupostos enormes per a la IA", assenyala. Aquesta realitat, sumada a la manca de finançament i suport, provoca que el talent investigador espanyol sovint es vegi desbordat i obligat a marxar a l'estranger, un repte pendent per al futur del teixit innovador del país.
És necessari traslladar la innovació dels laboratoris al carrer
La jornada també va incloure un diàleg entre experts sobre com traslladar la innovació des dels laboratoris fins a accions amb impacte real, amb la moderació de Lluís Jofre Roca, director de la Càtedra Telefònica UPC-UPF. Els convidats, Joan Simó Cruanyes, director d'Innovació del Grup Ametller Origen, i Laura Becerra-Fajardo, professora i investigadora de la UPF, van coincidir en la necessitat de continuar fomentant la col·laboració entre universitats i empreses per accelerar els processos d’innovació.
Les autoritats institucionals també van remarcar la importància d’aquesta col·laboració per al futur de Catalunya i Espanya. Francesc Torres, rector de la UPC, va destacar que “a la UPC estem liderant el pas de la ciència al mercat, contribuint a crear teixit industrial i llocs de treball de màxima qualitat. Ferran Adrià és un exemple clar de com la combinació de coneixement profund i anàlisi científica pot revolucionar sectors tradicionals com la cuina, portant-los a l'excel·lència mundial.”
Raquel Bouso, vicerectora de Cultura i Comunicació de la UPF, va assenyalar que “la Càtedra Telefónica és un model reeixit de cooperació interuniversitària i de creació de sinergies que impulsen la recerca i la formació dels nostres estudiants”.
L'UPC un espai de transferència de coneixement
Sobre la Càtedra Telefónica UPC-UPF
Amb la celebració d’aquesta jornada, la Càtedra Telefónica UPC-UPF continua apostant per la col·laboració entre universitat i empresa, amb l'objectiu d’impulsar la innovació i la transformació digital, fent créixer el talent jove i aplicant models creatius com el de Ferran Adrià a nous sectors.
Des de 2015, la Càtedra Telefónica UPC-UPF ha promogut activitats de formació, recerca i transferència de coneixement per potenciar la innovació i la creativitat entre les universitats i l’empresa. Aquest projecte s’ha consolidat com un punt de trobada entre els mons acadèmic i empresarial, contribuint a la formació de nous talents i a l’impuls d’iniciatives transformadores a la societat.
Escriu el teu comentari