Sixena recupera el seu tresor: Aragó entra en el MNAC després d'anys de pols judicial
Els tècnics aragonesos preparen el trasllat de pintures murals després de l'ordre del Suprem. El MNAC ha de col·laborar mentre totes dues parts presenten informes i cronogrames propis.
El pròxim dilluns 28 de juliol, tècnics del Departament de Cultura del Govern d’Aragó es desplaçaran al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona, per iniciar els treballs previs al trasllat de les pintures murals del Monestir de Sixena, en compliment de la sentència ferma del Tribunal Suprem que obliga la Generalitat de Catalunya a retornar les obres al seu lloc d’origen.
La notícia va ser confirmada per la consellera d’Educació, Cultura i Esport d’Aragó, Tomasa Hernández, després de mantenir una conversa telefònica amb la seva homòloga catalana, Sònia Hernández, qui va garantir la col·laboració perquè els tècnics puguin accedir a les sales del MNAC. L’executiu aragonès també ha formalitzat aquesta comunicació mitjançant una carta oficial.
Del litigi al compliment forçós: la justícia marca els temps
El trasllat es produeix en el marc de l’execució forçosa de la sentència, sota l’autoritat del Jutjat de Primera Instància número 2 d’Osca, després que el MNAC presentés, en el seu moment, un escrit de manifestacions que va ser qualificat com a “anòmal” pel Govern d’Aragó. En aquest, el museu al·legava la “impossibilitat” de complir la resolució judicial a causa de l’estat de conservació de les pintures.
Davant aquesta situació, el Govern d’Aragó va presentar al jutjat un cronograma detallat per a la restitució de les obres, amb l’objectiu de mostrar els tràmits necessaris i els terminis realistes per a la seva execució. La jutgessa ha acceptat aquest pla i ha atorgat al MNAC un termini de 10 dies per presentar el seu propi cronograma.
Anàlisi tècnica a les sales 16 i 17 del MNAC
Durant la seva visita, els tècnics aragonesos realitzaran una fotogrametria de les pintures i sol·licitaran accés a la documentació tècnica elaborada pel MNAC al llarg dels anys. A més, recolliran informació sobre les condicions ambientals de les Sales 16 i 17, on actualment es troben les peces, així com d’altres ubicacions anteriors que hagin pogut influir en la seva conservació.
“El MNAC té la voluntat dels seus patrons”, ha subratllat Tomasa Hernández, que ha insistit que esperen una col·laboració “real, efectiva i activa” per part del museu barceloní.
Una obra delicada, un procés irreversible
La consellera aragonesa ha volgut deixar clar que, tot i que les pintures són fràgils, no es preveu cap problema tècnic que no es pugui resoldre, i ha assegurat que el MNAC ha conservat adequadament les peces fins avui. Tanmateix, també ha advertit que si els informes tècnics del MNAC s’orienten a justificar una possible retenció de les obres, Aragó no ho acceptarà.
El Govern aragonès elaborarà els seus propis informes, tot i que està disposat a valorar els que presenti el MNAC, sempre que aquests s’emmarquin en el compliment de la sentència. “El nostre cronograma no variarà sota cap concepte”, ha afirmat Hernández de manera taxativa.
La Sala Capitular, a punt des de 2016
En preparació per a aquest moment, el Govern d’Aragó ha rehabilitat la Sala Capitular del Monestir de Sixena, destinació final de les pintures, una intervenció executada des del 2016. La consellera ha recordat que s’han aportat informes tècnics sobre aquestes obres d’adequació i que s’ha sol·licitat reiteradament l’accés a les sales del MNAC, amb escassa resposta. L’únic precedent de treball conjunt es limita a un dia i mig d’activitat coordinada.
Cultura, justícia i memòria: un trasllat amb implicacions profundes
El retorn de les pintures de Sixena no només tanca un procés judicial llarg i complex, sinó que activa una de les restitucions patrimonials més rellevants de l’Estat en les darreres dècades. Aquest cas representa la intersecció entre cultura, patrimoni, justícia i memòria històrica, i es converteix en un precedent clau per a futures reclamacions de béns culturals.
El trasllat, encara en fase tècnica i judicial, marca un moment d’alt impacte en la política cultural de Catalunya i Aragó, reobrint el debat sobre la centralització del patrimoni, la identitat territorial i el paper dels museus en la custòdia d’obres d’origen sagrat i monàstic.
Amb el cronòmetre judicial en marxa i els tècnics a punt per entrar en acció, la restitució de les pintures murals de Sixena es perfila com un esdeveniment cultural de primer ordre, seguit amb atenció des d’institucions, mitjans i ciutadania.
Escriu el teu comentari