"Ni rastre de qui serem" a la Sala Versus Glòries

Inicia la temporada la Sala Versus Glòries amb un text titulat de Fel Faixedas i Carles Xuriguera titulat Ni rastre de qui serem que interpreten ells mateixos sota la direcció de Robert Molist.

Fa molts anys, quan els nens llegíem còmics, recordo que El DDT , que era un dels que publicava l'Editorial Bruguera, incloïa una columna d'Armando Matís Guiu titulada Diàleg per a besucs . Venia a ser amb una mena de diàleg surrealista entre dos contertulis innominats que escampaven sobre un tema qualsevol i la comicitat del qual radicava precisament en l'absurditat de la conversa. Em va recordar aquesta experiència el text teatral esmentat en què els autors situen en un teatre buit dos vigilants de seguretat que entretenen el temps mort durant la seva llarga una jornada de treball amb una conversa que no té un eix temàtic propi, sinó que discorre per la senda més absurda. Els autors defineixen aquest text gens convencional com “un espectacle embogit i poètic que fa riure i emocionar”. Caldria afegir que també sorprendre un públic que, no obstant ia jutjar pel ple del dia en què assistim a la funció, va gaudir de valent a jutjar pels aplaudiments amb què el va premiar.

Aquest és l'avantatge dels teatres de proximitat, xarxa a què pertany la Sala Versus Glòries: que permeten accedir a espectacles el major mèrit dels quals radica en la seva originalitat i en la seva aposta per trencar esquema preconcebuts, assumint, això sí, el risc d'aconseguir o no l'encert desitjat.

Ni rastre de qui serem romandrà en cartell fins al 9 d'octubre.