teatro

Ressenya de Pau-Ignasi de Dalmases

Peça prèvia a l'estrena de l'adaptació de la popular pel·lícula

“Pas a pas” és una obra de Peter Quilter, autor reconegut per èxits com “BoyBand”, “Glourious!”, o End of the Rainbow”

“Tartufo” de Molière, després d'una reeixida gira per Espanya, recala a Barcelona, concretament al Teatre Goya , dins de la temporada del Grec.

La idea va ser obra de Carlos Ramos, un enginyer informàtic que va concebre aquest tipus de xou participatiu fa una mica més de deu anys i que sembla que ha anat presentant a diferents ciutats, amb particular acceptació a Madrid, abans de recalar al Paral·lel barceloní. 

Ara ha pres el relleu Imanol Arias amb la col·laboració d'un excel·lent repartiment en què apareix així mateix el seu fill Jon com un dels fills del vell Loman. A Mort d'un viatjant subjau una crítica ferotge del sistema de valors basat en el somni americà i, per tant, en l'ètica del triomf, que aparca ineluctablement tots aquells que perden l'eficàcia a aconseguir-ho i els segrega des del mateix moment que deixen de ser competitius i rendibles econòmicament.

A la Gleva es representa Em dic llibertat, un muntatge escènic sobre guió d'Olena Romaniuk, que ha dirigit Yana Tereshchuk i en què intervenen Lyubov Petlovana, Daria Tkachenko, Mykola Pashyn, Ostap Petrushchak i la nena Arina Vasylyk.

Arturo Querejeta, l'emperador Dioclecià de “Lo fingido verdadero”, que va acompanyar Lluís Homar a la presentació, va recordar el poder transformador del teatre i de l'amor, mentre que el director de l'obra, actor al seu torn per sobre de tot, no va dubtar a culminar la seva intervenció dient: “crec al teatre de la paraula”.

La pandèmia i el confinament subsegüent va paralitzar la vida en general, i molt en particular l'activitat teatral.

Guillermina Motta ha estat una de les principals figures del món de l'espectacle durant més de mig segle i, encara que retirada de platós i escenaris fa uns quants anys, el record perviu amb força.

Que no és rus, sinó coreà, però que està adscrit a la plantilla del teatre Mariinski de Sant Petersburg i, per tant, ha quedat atrapat a la bombolla de l'aïllament internacional contra la Federació Russa.Rebecca Storani al teatre Apolo /@Pablo- Ignacio de Dalmases Havia de participar com a primera figura a la versió del Don Quixot que han adaptat -i reduït- per al Ballet de Catalunya Elías García i Larissa Lezhnina sobre el muntatge original de Marius Petipà.

L'actor establert a Valladolid Juan Antonio Quintana ha mort aquest dimarts a la ciutat val·lisoletana, com ha informat el gerent del Teatre Zorrilla, Enrique Cornejo, a través del seu perfil de Twitter.

“La grans discussions comencen per una ximpleria” diu Cesc Gay i té molta raó.

“Si tu t'en vas” és el títol del nou espectacle de pallassos que la companyia de Pepa Plana ha estrenat al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Brossa, a l'espai escènic del qual romandrà fins a finals de gener.

Al voltant de la violència homòfoba ha volgut reflexionar Xavi Buxeda a la seva obra dramàtica “Qui estugui lliure”, que es presenta a la sala Villarroel.

Teatre i cinema són dues formes de creació dramàtica que es complementen molt adequadament i permeten que obres d'èxit estrenades en un d'aquests mitjans d'expressió passin després a l'altre degudament versionades.

La companyia teatral La Cubana , que va néixer al Casino Prado Suburense de Sitges i que ha aconseguit amb la màxima brillantor els seus 41 anys d'activitat professional, ha rebut el premi honorífic dels Ateneus de Catalunya.

La primera, de Rodolfo Castellanos, basada en el concert núm. 3 de Juan Sebastián Bach, una peça breu de plasmació molt elegant i cuidada, mentre la segona, de Jamal Callender ha acompanyat la interpretació del Glòria RV589 per a cor, solistes i orquestra de Vivaldi, en aquest cas una coreografia de caràcter eminentment coral i en bona part del seu desenvolupament afegiríem, ara que el terme està de moda, amb un acusat caràcter igualitari perquè ballarins i ballarines s'han confós en una única massa dansera.

Concebre un espectacle requereix sobretot imaginació i, si n'hi ha, la resta és accessori. El de la companyia israeliana “Mayumana” és un exemple evident del que comentem perquè des de fa vint anys munta uns espectacles basats en la dansa i la percussió per als quals només necessita eines molt elementals.

Els dilluns s'estaven convertint en el dia maleït de teatre ja que és la jornada destinada a l'descans de la pràctica totalitat d'artistes i locals (que en molts casos s'estén un o més dies successius) per la qual cosa el públic habitual de les sales estava condemnat a romandre tal o tals dies a casa seva. Però observem que aquesta norma està començant a esquerdar feliçment i que ja hi ha alguns locals als quals també es pot anar dilluns, com és el cas de la sala Villarroel on Guillem Albà ha presentat el seu espectacle "Calma!".