El retorn de “El Tenoriu”

Ho confesso: tinc l’edat suficient com per haver estat espectador de la versió desenfrenada de “Don Joan Tenorio” que Joan Capri i Mary Santpere van protagonitzar fa una mica més d’un mig segle al Romea. Recordo fins i tot la “botifarra negra” que el primer hi va introduir quan, en establir l’hora de la seva cita davant del convent on era ingressada Doña Inés i fixar “les deu de la nit”, se li va acudir afegir-hi “les nou a Canàries”. I és que, a aquestes altures de la història, els llaços galants del cavaller es veuen amb distanciament i bon humor, cosa que no evita l’oblit al qual els hem sotmès quan transformem el secular dia dels morts, és a dir, el 2 de novembre, en “Halloween”, una trista mostra de l’intens colonialisme cultural del qual som objecte.

De tant en tant i, per sort, hi ha qui vol ser fidel a aquella inveterada tradició teatral i decideix recordar, en el moment oportú del calendari, l’obra de Zorrilla, el nom de la qual, per cert, va retirar l’Ajuntament de Barcelona de la plaça que el tenia a Sarrià, on l’autor pucel·là hi va viure un temps. És concretament El Terrat qui incorpora a la cartellera barcelonina al Coliseum una versió desenfrenada i satírica d’Israel Solà amb Silvia Abril i Andreu Buenafuente dirigits per Carles Sans.

“Crec que els barcelonins aniran a veure aquest Tenorio sobretot per riure amb Abril i Buenafuente”, va dir el citat director, qui va afegir que es tracta d’una proposta en forma de sàtira bilingüe, desacomplexada i que posa l’accent en la força dels personatges femenins. “Tractem, a més –va afegir– de respectar l’estètica del teatre del seu temps, amb telers de paper, cosa que li dona un fort i entranyable ambient que l’associa amb el teatre d’aficionats, tan sòlidament arrelat a Catalunya”. Aficionats que, en general, van ser els qui van cultivar amb més fidelitat aquesta obra teatral. “Tornar a fer ‘El Tenoriu’ –va reconèixer Abril– és un regal, un homenatge també a Capri i Santpere, així com una manera de reivindicar l’humor com a patrimoni cultural”.

I del bon encert d’aquesta proposta, una prova evident: l’esgotament de gairebé totes les localitats disponibles posades a la venda abans de l’estrena.