“Goodbye Europe. Last words” de l'autor italià Davide Carnevali sl Tantarantana

Davide Carnevali és un dramaturg destacat i guardonat, la obra del qual ha estat representada en diversos països i traduïda a una desena d’idiomes. D’origen italià —va néixer a Milà— manté una estreta relació amb Barcelona, on va realitzar part de la seva formació i als escenaris de la qual ha estat present des de fa alguns anys. Torna ara amb “Goodbye Europe. Last words”, estrenada al Tantarantana per la companyia titular d’aquest teatre sota la direcció d’Alba Collado, que compleix en aquesta sala la seva etapa de residència professional.

Definida com a “comèdia postmoderna”, critica el declivi d’un cert ordre econòmic, cultural i espiritual, i ho fa amb un to i una forma d’expressió deliberadament delirants, amb l’objectiu de posar de relleu uns protagonistes que són l’epítom de la societat contemporània i el principal objectiu dels quals no és altre que generar majors beneficis. Tot això en un text complex que planteja diverses situacions, cadascuna més absurda que l’anterior, en el qual els tres intèrprets —Alba Vinton, Toni Vieira i Martí Atance— es multipliquen en diferents personatges i parlen segons la seva pròpia identitat o, de vegades, adoptant la d’un altre d’ells. Una curiosa eina escènica no exempta de dificultats i que en alguns moments resulta difícilment intel·ligible a causa d’una sonoritat manifestament millorables. Tot això es desenvolupa en un espai aparentment senzill que, però, va desplegant gradualment els seus efectes més cridaners i finalitza amb una escena de notable bellesa i intens llenguatge poètic.

“Goodbye Europe. Last words” no és una obra fàcil, però qui ha dit que el teatre hagi de ser sempre un simple entreteniment? També és, i potser sobretot, una eina per suggerir, proposar, sorprendre, generar expectació i, per què no dir-ho, crear estupefacció intencionada i maliciosa. Perquè, com es diu en la presentació de l’obra: “en un món d’oficines desfigurades i entrevistes eternes, humans, bèsties i objectes es confonen, es transformen o es rendeixen davant un món que està arribant al seu col·lapse. En aquest món, el temps, l’espai i els éssers vius desobeeixen les seves pròpies lleis i el llenguatge revela la seva impotència per explicar el món i el seu poder per deformar-lo”. I això és tot.