“Raptes”, un text dramàtic que “sacseja consciències amb mirada crítica sobre la frustració vital i la misogínia”

John Osborne va ser un dels grans autors en llengua anglesa del segle XX, en el repertori del qual figuren títols que s’han convertit en autèntics clàssics. Un d’ells és sens dubte “Look Back in Anger”, traduït com “Mirando hacia atrás con ira”, la versió cinematogràfica de la qual va ser protagonitzada per Richard Burton. Marc García Coté ha escrit un text en català inspirat en aquesta obra que Mercè Managuerra ha dirigit per a la seva posada en escena a “Dau al Sec”.

Per als nostres lectors que no hagin tingut ocasió de conèixer aquesta sala del Poble-sec, direm que és un d’aquells teatres de petit aforament que s’han anat establint arreu de la ciutat, i en els quals l’estructura física sol diferir de la dels locals convencionals, ja que no hi ha una separació clara entre l’espai escènic pròpiament dit i aquell on s’acomoden els espectadors. Són, per tant, espais molt propicis per a la realització d’experiències dramàtiques innovadores.

García Coté i Managuerra han volgut reinterpretar el triangle amorós plantejat per Osborne al seu dia, jugant amb eines no exemptes de risc. L’itinerari dels personatges del drama original adquireix, en aquesta versió lliure, alts nivells de sentit poètic i una forta empremta onírica, cosa que permet intensificar l’expressió de l’agressivitat de certes situacions. Tal com diuen els responsables del muntatge, aquesta “versió centra l’espectacle en el viatge d’una dona perduda dins el laberint de la seva foscor. Un somni estrany li permet desxifrar els patrons del món masculí que ha triat, ha disfressat i, gairebé sense adonar-se’n, ha venerat”. Amb un objectiu molt clar: “sacsejar consciències amb la seva mirada crítica sobre la frustració vital i la misogínia”.

El mateix versionador i traductor, García Coté, és un dels intèrprets de la funció, en la qual l’acompanyen una inspirada i expressiva Anna Maruny, així com Damià Plensa i Martina Roura. Ona Grau ha desplegat un gran enginy en la creació d’una escenografia complexa, que aprofita la nuesa pròpia d’un espai escènic obert com el del Dau al Sec per crear un ambient suggeridor a partir de grans llenços que es transformen i modifiquen fins a convertir-se, en determinats moments, en part del vestuari d’alguns personatges.

Aquesta escenografia adquireix una presència singular gràcies al domini intel·ligent de la il·luminació d’ Alberto Rodríguez Vega, elements tots dos que contribueixen de manera significativa a ressaltar la interpretació dels actors i actrius i a fer de “Raptes” un espectacle sens dubte interessant.