Lloll Bertràn cuina “La paella dels dijous” a la Sala Maldà

No tinc gaire clar si la tradició continua fixant el ritual de la paella com a plat habitual dels diumenges, tal com feia la senyora Hermínia, la mare d’una de les meves primeres parelles, però el cert és que aquest plat sembla haver quedat ara com a referent obligat en els menús d’oficinista dels dijous. I Cristina Clemente ha estat fidel a aquest nou calendari per establir el moment de la trobada familiar obligada entre una mare i els seus dos fills a la seva comèdia —un autèntic joguet còmic dels de tota la vida— La paella dels dijous, que es va consagrar com una de les obres seleccionades en la campanya On el teatre batega d’ara fa un parell d’anys.

Amb tots els mèrits, ja que és una peça teatral de muntatge senzill, amb una fusteria argumental ben construïda i una temàtica agradable i gens extemporània. Perquè el que ve a suggerir és que en qualsevol família poden existir secrets més o menys ocults que només esperen l’ocasió adequada per poder ser revelats. En aquest cas, dos: la improbable relació sentimental entre la Lia, la filla, i el televisiu Jordi Cruz, i una altra molt més real i, de fet, avui gens fora de lloc, per part de la mare, Mercè.

La Sala Maldà, on es cuina aquesta imaginària paella teatral, és l’espai idoni per a aquest tipus d’obres pel seu caràcter íntim, ja que l’espai escènic, que comparteix amb el respectable, és el propi del saló d’una casa burgesa de la Barcelona del segle XIX, aquelles mansions senyorials on es rebia els dijous —o qualsevol altre dia de la setmana—, si no amb paella, potser amb soconusco i moixó.

Assumeix en aquest muntatge el protagonisme de la funció Lloll Bertràn, la qual cosa constitueix per si mateixa un al·licient indiscutible, i exerceix la seva vis còmica amb la mestria habitual però de manera molt mesurada, ja que en aquest cas els papers més esbojarrats són els que corresponen als seus dos fills, rols que compleixen Jordi Andújar i Núria Cuyàs. Seixanta minuts d’un embolic familiar sense pretensions, però amb tots els elements necessaris per fer passar a l’espectador una estona ben agradable.