“Èdip a través de les flames”, del Festival de Mèrida al Teatre Romea

Una mica menys de mitja entrada a la platea del Teatre Romea i és diumenge, un detall que ens deixa de produir-nos certa sorpresa perquè la proposta sembla interessant: Èdip a través de les flames , una recreació de la llegendària llegenda grega que ha escrit Paco Bezerra i va dirigir Luis Luque per al Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida en col·laboració amb el Teatro Español.

Ficar mà a la mitologia antiga, les llegendes ancestrals i els clàssics constitueix sempre una tasca arriscada i encara que la firma de Paco Bezerra ve avalada per un currículum en què no falten els premis, entre ells un nacional de literatura dramàtica, haver-se atrevit ni més ni menys que amb la història d'Èdip, tan manipulada al llarg dels segles, era tot un repte. Comprovem ràpidament que l'autor ha interpretat l'esquema argumental clàssic amb plena liberalitat i un profund sentit poètic. Utilitza un llenguatge perfectament comprensible, però carregat de tràgic lirisme i en el desenvolupament del qual va desgranant, com qui no vol la cosa, pensaments i frases lapidàries que, més enllà de la peripècia del protagonista, indueixen l'espectador a pensar. No és la de menys enjundia la que insereix al mig del text i repeteix al final i diu que "es pot fugir d´un poble, d´una ciutat od´un país, però no d´un mateix". Aquesta i no una altra és la maledicció d'Èdip... i la de tots els éssers humans.

Tot i que per als textos clàssics, sempre difícils d'interpretar, els directors solen preferir intèrprets bregats, Luis Luque, director de la funció, ha assumit un altre risc: fer-ho amb un elenc format gairebé en la seva totalitat per professionals molt joves. Amb excel·lent resultat, tot cal dir-ho. En els rols principals destaquen Alejo Saura com a Èdip i Mina el Hamanni com a Yocasta. Tant ells, com la resta del repartiment, actuen amb mesura meticulositat, dicció impecable i to perfectament perceptible (i si algun espectador patís qualsevol problema de deficiència auditiva, el Romea disposa d'una transcripció adequada del text en pantalla lluminosa) Uniu-vos el delicat i coreogràfic moviment dels actuants sobre l'escenari, aspecte que ha tingut cura, com si fos un ballet, Sharon Fridman.

L'acció, pausada, es desenvolupa sense més element escenogràfic que una pantalla sobre la qual interactuen els efectes de llum, obra de Juan Gómez-Cornejo, i la presència, per davant o per darrere, dels intèrprets, el moviment dels quals queda amanit als moments pertinents per la música a aquest efecte escrita per Mariano Marín.

Èdip a través de les flames és una obra pletòrica de claus i suggeriments, a la qual l'espectador s'ha d'enfrontar amb esperit obert per intentar interpretar-la, però sobretot per gaudir d'un text aparentment lleuger i en realitat dens, traduït teatralment amb una dramatúrgia molt més complexa del que aparenta i que constitueix, a més, una ocasió immillorable per al gaudi dels sentits. És, per tot això, una d'aquelles rares ocasions en què una platea hauria d'estar plena fins a la bandera.