Conqueridors, una visió desapassionada i divertida sobre la conquesta d'Amèrica

Hi ha temes perillosos que conviden o bé a l'elogi desmesurat, a bé al denostre i sobre els quals no és fàcil tractar amb desapassionament. Un d'ells és sens dubte el descobriment i la conquesta d'Amèrica. Gran epopeia que va canviar la història de la Humanitat o tragèdia que va introduir malalties, sotmetiment i espoliació? Genocidi de poblacions indígenes o fecund mestissatge? Punt de partida d'una tasca evangelitzadora i d'irradiació cultural o de destrucció de les cultures autòctones? Saqueig de les riqueses americanes o intercanvi de béns desconeguts a banda i banda de l'oceà? Hi ha opinions per a tots els gustos i com sol passar, la veritat es troba en el terme just que només és accessible quan es valoren amb fredor beneficis i perjudicis. El més curiós és que amb molta freqüència les crítiques més despietades solen ser emeses no pels hereus de les poblacions locals, que a l'Amèrica espanyola van sobreviure, sinó precisament… pels rebesnéts d'aquells criticats conqueridors.

Doncs bé, “Conquistadores” és el títol d'un espectacle teatral escrit per JP Cañamero que Pedro Luis López Bellot ha dotat de dramatúrgia i la posada en escena del qual ha dirigit així mateix. Es tracta d'una obra amb tres únics personatges, una dona i dos homes (Chema Pizarro, Nuqui Fernández i Francis J. Quirós)
que van successivament canviant d'identitat i passen de ser Colom i els Reis Catòlics per transformar-se en Hernán Cortes, Vasco Núñez de Balboa, Pizarro i molts altres. Tenen una parva escenografia, formada per una banyera sí, una banyera amb rodes! i uns pals que converteixen en rems o espases i amb elements tan austers desenvolupen una acció dramàtica que intenta explicar aquella epopeia històrica fugint de tòpics i utilitzant la millor arma, que és la de l'humor i la ironia. El text és summament divertit, la interpretació, té un ritme trepidant i l'espectador no surt de la seva sorpresa quan comprova com amb elements tan senzills és possible muntar una obra de teatre d'una mica més d'una hora que resulta entretinguda i que, precisament per moure's amb distanciament i de forma asèptica en una història conflictiva, no és capaç d'ofendre ningú.

El que no vam poder entendre és com una comèdia tan entretinguda hagi estat programada al Teatre Gaudí per romandre en cartell només quatre dies.