“George Kaplan”, una obra de Fréderic Sonntag sobre la manipulació dels mites

Els cinèfils en general, i molt en particular els admiradors d'Alfred Hitchcock, recordaran aquella emblemàtica escena de “Amb la mort als talons” en què un terroritzat Cary Grant fuig a camp mitjançant la persecució d'un avió que el segueix a baixa alçada. Aquest fragment, en què apareix el nom de George Kaplan, li va servir al dramaturg francès Frédéric Sonntag com a font inspiració per a una obra dramàtica en què l'esmentat patronímic serveix per fabular sobre la manera com es poden manipular els mites, fins i tot aquells que són fruit de la mera fabulació, com seria el cas del tal Kaplan.

Tal com diu el responsable de l'adaptació de “George Kaplan” al català que s'acaba d'estrenar al teatre Tantarantana, “multiplicant les pistes, el desdoblament i els entrecreuaments, Sonntag crea una obra trencaclosques sobre les repercussions polítiques dels mites i els relats , una comèdia sobre les relacions entre el poder i l'espectacle. Qui manipula? Qui ens manipula? Com i amb quin engany? Sonntag qüestiona, tal com fa a la resta de la seva obra, el lloc del tetro i de les seves faules davant les ficcions alienants que ens envolten”. Proposa per això tres escenaris diferents però interconnectats entre si. D'una banda, el desenvolupament de la reunió clandestina de cert grup juvenil d'ideologia inespecífica el funcionament del qual ens va recordar aquelles interminables i fútils assemblees universitàries de la nostra joventut. De l'altra, la manera com un equip de guionistes desenvolupa la seva feina (també ens va portar records d'antics quefers professionals, voilà). En totes dues situacions brilla el sentit inequívocament satíric de l'autor, que canvia a l'última part de l'acció dramàtica quan li imprimeix un caràcter molt més solemne i entre oníric i esotèric i tracta de culminar el relat de com les grans superpotències polítiques, econòmiques i de qualsevol altre tenor manipulen els mites en benefici propi.

El canvi de registre de cadascuna de les escenes indueix els intèrprets -Emma Arquillué, Joan Esteve, Eudald Font, Anna Roy i Pablo Macho Otero- a adaptar-se a cadascun dels papers que els corresponen, cosa que aconsegueixen amb bon resultat demostrant d'aquesta manera les seves capacitats interpretatives i la seva versatilitat, sens dubte ha tingut l'últim dels actors esmentats que ha estat el responsable de la traducció de l'obra i de la direcció de la seva posada en escena.

La companyia La Bella Otero culmina amb aquesta “comèdia conspiranoica” una trilogia de muntatges, mentre que el Tantarantana celebra el trentè aniversari.